Pega negra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
enlla
Línia 1: Línia 1:
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''pega grega'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]].
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''[[pega grega]]'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]].


Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera verge]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava.
Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera verge]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava.

Revisió del 19:47, 26 feb 2011

La pega negra és una substància semblant a la pega grega obtinguda de la destil·lació seca del pi, del que en un primer pas s'obtenia el quitrà.

Aquesta pega s'usava mesclada amb cera verge o oli d'oliva per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de dislocació, mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava.

La pega servia per caçar tords i altres aucells a xibiu, art prohibida actualment, amb visc, que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la llonguera, d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del pi negre. Per obtenir el vis es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fus i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc.

La unió entre les taules del folre de les naus s'omplia pels calafats amb estopa o cànem i pega, crostam o quitrà.

L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del Gènesi segons el qual Noé va cobrir la seva arca amb pega, i també a l'Èxode es conta la història del nen Moisès que va ser lliurat al Nil dins una cistella de papir untada amb betum i pega.[1]

Notes i referències

  1. Fàbrega Enfedaque, Albert. Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi, 2002. ISBN 8426713327. 

Enllaços externs