Pega negra: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
enlla |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''pega grega'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]]. |
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''[[pega grega]]'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]]. |
||
Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera verge]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava. |
Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera verge]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava. |
||
Revisió del 19:47, 26 feb 2011
La pega negra és una substància semblant a la pega grega obtinguda de la destil·lació seca del pi, del que en un primer pas s'obtenia el quitrà.
Aquesta pega s'usava mesclada amb cera verge o oli d'oliva per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de dislocació, mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava.
La pega servia per caçar tords i altres aucells a xibiu, art prohibida actualment, amb visc, que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la llonguera, d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del pi negre. Per obtenir el vis es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fus i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc.
La unió entre les taules del folre de les naus s'omplia pels calafats amb estopa o cànem i pega, crostam o quitrà.
L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del Gènesi segons el qual Noé va cobrir la seva arca amb pega, i també a l'Èxode es conta la història del nen Moisès que va ser lliurat al Nil dins una cistella de papir untada amb betum i pega.[1]
Notes i referències
- ↑ Fàbrega Enfedaque, Albert. Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi, 2002. ISBN 8426713327.
Enllaços externs
- Plana sobre les trementinaires(català)
- La caça a xibiu i la pega(català)
- Plana de construcció naval(català)