Baus

Baus

Localització
43° 44′ 38″ N, 4° 47′ 43″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Provença - Alps - Costa Blava
Departament	Boques del Roine
Població humana
Població	289 (2021) (15,99 hab./km²)
Gentilici	Baussenc, baussenca
Geografia
Superfície	18,07 km²
Limita amb	Fòntvielha Sant Romieg de Provença Lo Parador Mauçana Sant Estève dau Gres
Organització política
Membre de	Les Plus Beaux Villages de France (1988–)
Identificador descriptiu
Codi postal	13520
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	lesbauxdeprovence.com

Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços" ; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. Te úna població de Plantilla:Padró INSEE habitants, segons el cens de Plantilla:Padró INSEE/Referència.

El municipi està centrat al voltant d'un poble situat sobre un esperó rocós de 200 m d'alçària , començament d'un altiplà i primer contrafort de la cadena de les Alpilles. El municipi és dominat per una vasta fortalesa, avui en ruïnes, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista sobre les planes del sud, cap a Arle i la Camarga.

Els habitants són els baussencs (femení: baussenques).

En aquest municipi hi va ser explotat per primera vegada el mineral d'alumini, la bauxita.

Aquest municipi pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.

Demografia

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 3 531 394 575 506 510 498 - 484 431 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 412 404 415 395 360 350 367 337 338 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 355 301 300 216 220 204 198 151 180 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 253 295 367 433 457 434 - - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Història

Les capacitats defensives de l'indret l'han fet des de sempre un lloc atraient per a l'hàbitat humà. Han estat trobats rastres de vida que han estat datats a uns 6.000 anys. Va ser utilitzada pels Celtes com un fort o un oppidum al voltant del segle II aC.

A l'edat mitjana va esdevenir una plaça forta d'un domini feudal controlant 79 ciutats i pobles de les rodalies. La fortalesa va ser construïda del segle XI al XIII, sobre una vasta extensió de set hectàrees. Els senyors dels Baus van controlar la Provença durant nombrosos anys, aconseguint una forta reputació. Deien ser descendents del rei-mag Baltasar, per això sortia al seu escut d'armes una estrella de plata de setze punxes, per a recordar la que, segons l'Evangeli, va guiar els tres reis cap a Betlem; i la seva inscripció era «a l'atzar, Baltasar».

La fortalesa ha tingut una història militar moguda i va ser objecte de nombrosos assalts. La sòlida torre de l'homenatge que actualment encara la domina, recorda la importància d'aquest castell, objecte de totes les cobdícies, en el moment de l'època medieval.

Al segle XII els senyors dels Baus es van sotmetre al final de les guerres baussenques. El gran castell va començar a tenir una reputació per la seva cort fortament cultivada i cavalleresca. El domini disminueix finalment al segle XV a la mort de l'última princesa dels Baus.

Els Baus, així com la Provença, són llavors lligats a la corona de França sota la fèrula de la família Manville. El poble va esdevenir un centre del protestantisme i va temptar fins i tot una revolta contra la corona el que comportà que, el 1632, el cardenal de Richelieu ordenés enderrocar el castell i els seus murs.

El 1642, la ciutat va ser oferta a la família Grimaldi en tant que marquesat. El títol de Marquès dels Baus els és d'altra banda encara reconegut. Administrativament, la ciutat és francesa i el títol de marquès dels Baus és tradicionalment donat a l'hereu del tron monegasc, actualment Albert de Mònaco).

El 1822 s'hi descobreix l'existència de bauxita pel geòleg Pierre Berthier. El mineral és intensament explotat per l'empresa Pechiney fins al seu esgotament al final del segle XX.

El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - és només de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de màxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baussencs.

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1995-2009	Gérard Jouve
2009-	Michel Fenard

Llocs d'interès

El municipi compta amb 22 monuments històrics, encara que la major part dels edificis que composen el castell es troben a l'actualitat en estat de ruïnes.

• Capella de Santa Caterina dels Baus
• Capella de Sant Blai dels Baus, antiga capella provençal del segle XII.
• Castell dels Baus, ruïnes medievals de l'antiga fortalesa, propietat del municipi.
• Església de Sant Vicent dels Baus, construïda entre els segles XII-XVI i en part cavada dins la roca.
• Finestra Post Tenebras Lux, vestigi d'una mansió renaixentista.
• Palau de Manville, construït al segle XVI i seu de l'ajuntament des de 1960.
• Palau dels Porcelets, amb façana del segle XVI, que alberga el museu Yves-Brayer.
• Porta Eyguières (Porta de l'aigua), única porta per a carros del municipi.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baus