Xadhiliyya: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Image:humaithara on urus.jpg|thumb|El |
[[Image:humaithara on urus.jpg|thumb|El ''dargah'' d'Aix-Xadhilí a Humaithara, Egipte]] |
||
La '''tariqa xadhiliyya''' o '''confraria xadhilita''' (en {{lang-ar|'''الطريقة الشاذلية'''}} ''aṭ-ṭarīqa aš-šāḏilīya'') és una [[tariqa|confraria]] [[sufí]] fundada per [[Abu-l-Hàssan aix-Xadhilí]] (1196–1258). |
La '''tariqa xadhiliyya''' o '''confraria xadhilita''' (en {{lang-ar|'''الطريقة الشاذلية'''}} ''aṭ-ṭarīqa aš-šāḏilīya'') és una [[tariqa|confraria]] [[sufí]] fundada per [[Abu-l-Hàssan aix-Xadhilí]] (1196–1258). |
||
Revisió del 11:59, 27 feb 2011
La tariqa xadhiliyya o confraria xadhilita (en àrab: الطريقة الشاذلية aṭ-ṭarīqa aš-šāḏilīya) és una confraria sufí fundada per Abu-l-Hàssan aix-Xadhilí (1196–1258).
Escampada al Magrib des del segle XIV, va estendre la seva influència a Egipte, Síria i l'Aràbia. Partidaris d'un islam obert i tolerant, els xadhilís són avui presents als Balcans, l'Àfrica sahariana, l'Oceà Índic, l'Àsia Sud-oriental, la Xina, Europa i els Estats units. Arreu on poden, s'oposen al rigorisme del wahhabisme i a totes les formes d'integrisme islàmic. Els xadhilís egipcis són a més reputats pels seus cants místics.
La doctrina, exposada pel tercer mestre de la confraria, Àhmad ibn Atà-Al·lah, intenta fer coincidir l'ortodòxia doctrinal i la realització espiritual a través de la pràctica intensiva del dikr (evocació del nom d'Alà).
La tariqa alawiyya és una branca de la confraria darqawiyya, ella mateixa sorgida de la confraria xadhiliyya. Els occidentals René Guénon i Frithjof Schuon en foren adeptes.
Influència en el cristianisme
Les fonts per a aquestes influències han estat aportades per Miguel Asín Palacios en relació amb el poema Nit fosca de l'ànima[1] (i desenvolupades per altres)[2] que suggereix que Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí, i més generalment la xadhiliyya, van influir en Joan de la Creu, i dibuixa connexions detallades entre els seus ensenyaments.
Altres estudiosos, com José Nieto, sostenen que aquesta doctrina mística és bastant general, i que les similituds que existeixen entre els treballs de Sant Joan, Ibn Abbad i els xadhilís reflecteixen desenvolupament independent, no una influència.[3]
Notes i referències
- ↑ "Un precursor hispano musulman de San Juan de la Cruz", que ha estat reimprès dins Huellas del Islam (1941), pàgines 235-304. Una traducció anglesa ha estat feta per Douglas and Yoder a Saint John of the Cross and Islam (New York: Vantage 1981).
- ↑ Per a la recerca més aprofundida que desenvolupa el treball de Miguel Asín Palacios, vegeu el llibre Luce López-Baralt San Juan de la Cruz y el Islam (1985, 1990).
- ↑ José Nieto, Mystic Rebel Saint. A study of Saint John of the Cross (Geneva: Droz 1979) at 25-27. Cf., Swietlicki, Spanish Christian Cabala (1986) at 184.
Bibliografia
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v.
- Ibn ‘Abbâd, modéle de la Shâdhiliyya a (La Shâdhiliyya -- Une voie soufie dans le monde, éd. E. Geoffroy, Paris: Maisonneuve & Larose, 2004.), de Dr. Kenneth L. Honerkamp.