Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu

La Veracreu o Santa Creu és la creu a la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme és considera una relíquia de primer ordre.

Llegenda

Cap a l'any 326 l'emperadriu Elena de Constantinoble (mare de l'emperador Constantí I el Gran) va fer demolir el temple romà de Venus que es trobava a Mont Calvari i excavar fins que li van arribar notícies que s'havia trobat la Veracreu durant un viatge a Jerusalem realitzat a fi de trobar el Sant Sepulcre, que es trobava perdut.

Segons la Llegenda àuria de Jacobus de Voragine, quan l'emperadriu —que llavors tenia vuitanta anys— va arribar a Jerusalem, va fer sotmetre a tortures als jueus més savis del país perquè confessessin quant sabessin del lloc en el qual Crist havia estat crucificat. Després d'aconseguir aquesta informació, la van dur fins al suposat mont de la calavera (el Gólgota), on l'emperador Adrià, 200 anys abans, havia manat erigir un temple dedicat a la deessa Venus. Es creu que en realitat el mont Gólgota no va existir mai, ja que no hi ha cap promontori prop de Jerusalem.

Santa Helena va ordenar derrocar el temple i excavar en aquell lloc, on segons la llegenda va trobar tres creus: la de Jesús i la dels dos lladres. Per a esbrinar quin de les tres era la creu veritable (Veracreu), la santa va ordenar que li portessin un home mort. Quan ho van posar sobre la Veracreu l'home va ressuscitar.

Molt després, l'any 614, el rei persa Cosroes II va prendre Jerusalem i, després de la victòria, s'endugué la Veracreu i la va posar sota els peus del seu tron, com símbol del seu menyspreu a la religió dels cristians.

Després de quinze anys de lluites, l'emperador bizantí Heracli ho va vèncer definitivament l'any 628. Poc després, a una cerimònia celebrada el 14 de setembre d'aquest any, la Veracreu va tornar a Jerusalem, duta en persona per l'emperador a través de la ciutat.

Des de llavors, aquest dia va quedar assenyalat als calendaris litúrgics com el de l'Exaltació de la Veracreu.

Pretesament trobada pels croats, va esdevenir la més preuada relíquia dels cristians. Muntada en una funda d'argent, era transportada al combat pels cavallers del Temple, fins a la derrota a la batalla de Hattin, de 1187, en què Salahuddin va anihilar l'exèrcit del rei Guiu de Lusignan. Des de llavors, la Vera Creu no es va recobrar. Jaume el Just la va demanar, sense èxit, al soldà Muhammad al-Nasir, per mitjà d'ambaixadors diversos a partir dels viatges d'Eymeric d'Usall. Pocs anys després, apareixen fragments de la Vera Creu a Santa Maria dels Turers de Banyoles (d'on era Eymeric) i a la Creu Processional de Santa Maria de Vilabertran, lloc d'enterrament de la família dels vescomtes de Peralada-Rocabertí, i on va morir fra Dalmau de Rocabertí l'any 1326, que és qui anava a rescatar l'ambaixador Eymeric; creu on s'incorporen camafeus egipcis.

Relíquies

A l'edat mitjana, falses relíquies de la Veracreu van recórrer Europa al context de les croades, de tal forma que era frase comuna dir que tantes restes de la sagrada creu formaven diversos boscos.