Concili de Jerusalem: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: mk:Апостолски собор
m r2.7.1) (Robot afegeix: ja:エルサレム会議
Línia 35: Línia 35:
[[id:Konsili Yerusalem]]
[[id:Konsili Yerusalem]]
[[it:Concilio di Gerusalemme]]
[[it:Concilio di Gerusalemme]]
[[ja:エルサレム会議]]
[[ko:예루살렘 공의회]]
[[ko:예루살렘 공의회]]
[[mk:Апостолски собор]]
[[mk:Апостолски собор]]

Revisió del 17:20, 5 març 2011

El Concili de Jerusalem (o Conferència Apostòlica) és un nom aplicat a una reunió, que es descriu als Fets dels Apòstols i, probablement, a la què es refereix Pau a l'carta als cristians de Galàcia (Gàlates 2).

Antecedents

El Concili de Jerusalem, es celebrar als voltant de l'any 50, uns setze anys després de la mort i resurrecció de Jesús. Va ser la primera reunió coneguda de la nova comunitat cristiana. I va tenir lloc abans de la primera guerra romana-jueva, que va esclatar a l'any 66 dC i va destruir el Temple de Jerusalem a l'any 70 dC. En aquell moment, la majoria dels seguidors de Jesús eren jueus per naixement, i fins i tot estaven considerats com a part del judaisme. El fet que "certes persones" de Jerusalem i Judea, en representació de l'Església de Jerusalem, van arribar a Antioquia, on era Pau de Tars, predicant (Fets 15:1), i deien que els convertits a la nova religió no podien ser salvats a menys que es sotmetessin a la circumcisió, va desfermar la disputa i provocar la necessitat de celebrar el primer concili dels cristians.

Fets

Pau descriu diverses reunions amb els apòstols de Jerusalem. L'Epístola als Gàlates ens diu: "Passats catorze anys, vaig pujar a Jerusalem amb Bernabé" i Titus "mogut per una revelació", a fi de "seure davant d'ells per mostrar l'evangeli que (ell) va proclamar entre els pagans" (Gàlates 2:2);ells Pau està d'acord amb "els que es suposa que són els dirigents" (Gàlates 2:6). Jaume, Cefes i Joan.

Ell ho descriu com una "reunió privada" (no com concili públic) i pren nota de que Titus, que era grec, no va ser pressionat a circumcidar-se (Gàlates 2: 3) Tanmateix, es refereix als "falsos creients infiltrats per espiar la llibertat que tenim en Crist Jesús , ...per esclavitzar-nos" (Gàlates 2:4). Pau reclama als "pilars" de l'Església [1] no va tenir diferències amb ells. Al contrari, li van donar la raó, hi li van confiar la missió de evangelitzar als "incircumcisos", i només li demanaren que es recordés dels seus "pobres").

Conclusions

Al final del concili després de debatre el tema (Fets 15:6), es determina escriure una carta als cristians conversos d'Antioquia, dient que només tenien d'evitar menjar carn sacrificada als ídols, de fornicació, d'animals ofegats i de menjar sang, el text diu:

« Quan hagueren acabat de parlar, Jaume prengué la paraula i va dir: Germans escolteu-me... n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il.legítimes, de menjar animals ofegats, i de menjar sang. »
— Fets 15:13-20

Referencies


Plantilla:Enllaç AB