Josep Maria López-Picó: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 32: | Línia 32: | ||
* [http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1411 Biografia de López-Picó a Corpus Literari Ciutat de Barcelona, Joan Ducros] |
* [http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1411 Biografia de López-Picó a Corpus Literari Ciutat de Barcelona, Joan Ducros] |
||
* [http://www.xtec.cat/~jducros/JM%20Lopez%20Pico.html Biografia de López-Picó, a una altre pàgina de Corpus Literari Ciutat de Barcelona] |
* [http://www.xtec.cat/~jducros/JM%20Lopez%20Pico.html Biografia de López-Picó, a una altre pàgina de Corpus Literari Ciutat de Barcelona] |
||
* [http://www.cardona.cat/ca/vila/historia/josep-maria-lopez-pico- Biografia a la pàgina de l'Ajuntament de Cardona] |
|||
{{ORDENA:Lopez-Pico, Josep Maria}} |
{{ORDENA:Lopez-Pico, Josep Maria}} |
Revisió del 20:01, 7 març 2011
Josep Maria Lopez-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català. Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de "les Publicacions de La Revista". El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebè influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris.
Obres
Poesia
- Intermezzo galant (1910)
- Turment-frument (1910)
- Poemes del port (1911)
- Amor, senyor (1912)
- Epigramata (1915)
- L'ofrena (1915)
- Cants i al·legories (1917)
- El meu pare i jo (1920)
- Popularitat (1922)
- La nova ofrena (1922)
- Elegia (1925)
- Invocació secular (1926),
- Epitalami (1931)
- Variacions líriques (1935)
- Epifania (1936)
- Via Crucis (1947)
- Maria Assumpta (1947)
- Job (1948)
- Oda a Roma (1950)
- El mirall de Déu (1951)
Prosa
- Moralitats i pretextos (1917)
- L'home del qual es parla (1922)
- Lleures del pensament (1935)