Josep Maria López-Picó

Josep Maria Lopez-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català. Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de "les Publicacions de La Revista", i col·laborà amb Un enemic del Poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebè influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris.

Obres

Poesia

• Intermezzo galant (1910)
• Turment-frument (1910)
• Poemes del port (1911)
• Amor, senyor (1912)
• Epigramata (1915)
• L'ofrena (1915)
• Cants i al·legories (1917)
• El meu pare i jo (1920)
• Popularitat (1922)
• La nova ofrena (1922)
• Elegia (1925)
• Invocació secular (1926),
• Epitalami (1931)
• Variacions líriques (1935)
• Epifania (1936)
• Via Crucis (1947)
• Maria Assumpta (1947)
• Job (1948)
• Oda a Roma (1950)
• El mirall de Déu (1951)

Prosa

• Moralitats i pretextos (1917)
• L'home del qual es parla (1922)
• A mig aire del temps (1935)
• Lleures del pensament (1935)

Enllaços externs

• Biografia de López-Picó a Corpus Literari Ciutat de Barcelona, Joan Ducros
• Biografia de López-Picó, a una altre pàgina de Corpus Literari Ciutat de Barcelona
• Biografia a la pàgina de l'Ajuntament de Cardona