Cua d'oreneta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:


{{inacabat}}
[[Imatge: Dovetail1.svg|thumb|100px|Representació esquemàtica de la cua d'oreneta amb]]
[[Imatge: Dovetail1.svg|thumb|100px|Representació esquemàtica de la cua d'oreneta amb]]
[[Imatge: L-Schwalbenschwanz.png|thumb|100px|descripció de 1904 del [[diccionari de tecnologia]]]]
[[Imatge: L-Schwalbenschwanz.png|thumb|100px|descripció de 1904 del [[diccionari de tecnologia]]]]
L''''acoblament de cua d'oreneta''' és un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma cunya que recorda la cua d'una [[oreneta]] i que es fa encaixar en una cavitat ranura de connexió]] feta amb la mateixa forma en l'altre fusta.<ref name="Kelsey2010">{{cite book|author=John Kelsey|title=Woodworker's Guide to Joinery: Straight Talk for Today's Woodworker|url=http://books.google.com/books?id=XllAWez9kjEC&pg=PA40|accessdate=6 March 2011|year=2010|publisher=Fox Chapel Publishing|isbn=9781565234628|pages=40–}}</ref>
L''''acoblament de cua d'oreneta''' és un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma cunya que recorda la cua d'una [[oreneta]] i que es fa encaixar en una [[cavitat]] feta amb la mateixa forma en l'altre fusta.<ref name="Kelsey2010">{{cite book|author=John Kelsey|title=Woodworker's Guide to Joinery: Straight Talk for Today's Woodworker|url=http://books.google.com/books?id=XllAWez9kjEC&pg=PA40|accessdate=6 March 2011|year=2010|publisher=Fox Chapel Publishing|isbn=9781565234628|pages=40–}}</ref>


Els costats inclinats de la de cua d'oreneta reforcen la resistència a la tracció amb el mateix principi d'una [[falca]] en el mànec d'un martell o d'una destral. Forces laterals]], sinó també de tracció [[||A diferència d'una llengua senzilla i amb ritme, l''''acoblament de cua d'oreneta'' capaç no només de la és extensible [[força transversal]] de transferència.
Els costats inclinats de la de cua d'oreneta reforcen la resistència a la tracció amb el mateix principi d'una [[falca]] clavada en el mànec d'un martell o d'una destral. Així a diferència d'un ''acoblament de [[caixa i metxa]]'', l''''acoblament de cua d'oreneta'' és capaç de'aguantar no solament [[força lateral]], sinó també la [[força transversal]] i de tracció.


== Aplicacions ==
== Aplicacions ==
Línia 12: Línia 11:
* Fixació de les [[pala|paletes]] al volant d'una [[turbina]].
* Fixació de les [[pala|paletes]] al volant d'una [[turbina]].
<gallery>
<gallery>
Fitxer:schwalbenschwanzeinlage2.jpg|Inserció de cua d'oreneta
Fitxer:schwalbenschwanzeinlage2.jpg|Inserció de cua d'oreneta postissa
Fitxer:Z hakenblatt.jpg|Encaix de cua d'oreneta
Fitxer:Z hakenblatt.jpg|Encaix de cua d'oreneta
Fitxer:Zinkenvarianten.jpg|Variacions
Fitxer:Zinkenvarianten.jpg|Variacions

Revisió del 16:07, 8 març 2011

Representació esquemàtica de la cua d'oreneta amb
descripció de 1904 del diccionari de tecnologia

L'acoblament de cua d'oreneta és un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma cunya que recorda la cua d'una oreneta i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma en l'altre fusta.[1]

Els costats inclinats de la de cua d'oreneta reforcen la resistència a la tracció amb el mateix principi d'una falca clavada en el mànec d'un martell o d'una destral. Així a diferència d'un acoblament de caixa i metxa, l''acoblament de cua d'oreneta és capaç de'aguantar no solament força lateral, sinó també la força transversal i de tracció.

Aplicacions

Els acoblaments de cua d'oreneta s'utilitzen en moltes àrees de la tecnologia, incloent:

  • Encaixos de peces de fusta, sobretot perquè no cal emprar fixacions metàl·liques addicionals (claus, cargols, ...) . Serà, en particular, per a ls connexió de de fusta massissa de fusta com per als calaixos, caixes o instrument musical.
  • Fixació de les paletes al volant d'una turbina.

Vegeu també

Referències

  1. John Kelsey. Woodworker's Guide to Joinery: Straight Talk for Today's Woodworker. Fox Chapel Publishing, 2010, p. 40–. ISBN 9781565234628 [Consulta: 6 març 2011]. 

Enllaços externs