Oprítxnina: diferència entre les revisions
m Opríchnina mogut a Oprítxnina |
m Robot posa l'article correcte a l'existència |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
== La fi de la '' Opríchnina '' == |
== La fi de la '' Opríchnina '' == |
||
En 1560, en el període conegut com la '' Petita Edat de Gel '', en una combinació de collites pobres, plagues, incursions polonès-lituanes, sueques, atacs dels [[tàrtars]] i la [[Lliga Hanseàtica]], Rússia va ser devastada . |
En 1560, en el període conegut com la '' Petita Edat de Gel '', en una combinació de collites pobres, plagues, incursions polonès-lituanes, sueques, atacs dels [[tàrtars]] i la [[Lliga Hanseàtica]], Rússia va ser devastada . |
||
El preu dels grans va augmentar a un factor de deu, el valor de les terres en altre temps fèrtils havia caigut per sota de les de la resta del país, causant que els que vivien a la '' Opríchnina '' es mudessin a altres regions, d'aquesta manera |
El preu dels grans va augmentar a un factor de deu, el valor de les terres en altre temps fèrtils havia caigut per sota de les de la resta del país, causant que els que vivien a la '' Opríchnina '' es mudessin a altres regions, d'aquesta manera l'existència d'aquests dos sistemes d'autoritat (la Opríchnina i la Zémschina) va conduir a la desorganització política i econòmica del país. <ref> R. Skrynnikov, '' Ivan Grosny '', M., '' Science '', 1975, p.158 </ref> |
||
Iván va començar a dubtar de la utilitat de la '' Opríchnina '' després de les execucions de Basmánov i Viázemski. Diversos membres de la seva guàrdia d'elit, encarregats d'assegurar la seva seguretat, van ser acusats de traïció. La mort de la seva tercera esposa [[Marfa Sobákina]], quinze dies després del seu casament, el convenç que alguns dels seus guàrdies han pogut enverinar. La tropa comprèn ara a uns 6.000 homes que saquegen els territoris de la '' Zémschina '', sense que Iván ho hagués autoritzat. |
Iván va començar a dubtar de la utilitat de la '' Opríchnina '' després de les execucions de Basmánov i Viázemski. Diversos membres de la seva guàrdia d'elit, encarregats d'assegurar la seva seguretat, van ser acusats de traïció. La mort de la seva tercera esposa [[Marfa Sobákina]], quinze dies després del seu casament, el convenç que alguns dels seus guàrdies han pogut enverinar. La tropa comprèn ara a uns 6.000 homes que saquegen els territoris de la '' Zémschina '', sense que Iván ho hagués autoritzat. |
||
Revisió del 01:00, 11 març 2011
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
L' Opríchnina (Опричнина) va ser una porció del territori rus controlat directament pel tsar Ivan el Terrible. La paraula deriva del rus antic (опричь) opric ', i significa "a banda", "a excepció de". Per extensió, Opríchnina designa el període de poder despòtic del monarca Ivan IV "El Terrible" i la seva pròpia guàrdia personal els oprichniks, famosa per la seva despietada crueltat contra la població, que va delmar considerablement la ciutat de Nóvgorod. [1]
Actualment, el terme opríchnina s'utilitza com a sinònim de tirania i de poder absolut exercit amb extrem rigor i crueltat.
Història
En 1564, el príncep Andrey Kurbsky, va conduir un exèrcit lituà contra Rússia, devastant la regió de Velikiy Luki. El tsar Ivan IV sospitant que els altres aristòcrates estaven preparats per a trairlo, decidí abandonar Moscou [2] el 3 de desembre de 1564, portant totes les seves relíquies històriques i religioses, sense designar successor en la direcció de l'estat, i s'instal·là a Alexandrov, a 120 km de Moscou, amb la tsarina Maria Temriúkovna, els Tsarevitxs i tots els membres de la cort. El 3 de gener de 1565 va dirigir a l'arquebisbe metropolità de Moscou, Afanasi, una carta en la qual descriu la traïció dels boiars i anuncia la seva intenció d'abdicar.
Una delegació composta per l'Església, l'arquebisbe metropolità, boiars i comerciants es va dirigir a Alexandrov per demanar-li que tornés a Moscou i recobri la corona. Iván posa una sola condició, que s'accepti donar-li un poder il limitat. El clergat ha per tant renunciar al seu dret d'intercedir a favor de persones caigudes en desgràcia i els boiars a la garantia d'una justícia equitativa. La delegació accepta les condicions i un mes més tard el tsar torna a Moscou.
La creació de la Opríchnina
El mateix mes, un ucase del Tsar divideix el Principat de Moscou o Moscovia en dos territoris: la Zemchtchina que conserva l'antiga administració tsarista, i la Opríchnina (al nord-est) on Iván posseeix un poder absolut. En el mateix decret, el Tsar crea els Oprítchnik , una tropa d'elit que manté una obediència cega. Aquests homes, que el poble diu la tropa satànica , anaven vestits de negre, amb una escombra i un crani de gos com insígnia, sent el seu lema: Escombrar les Rússies, i mossegar la traïció . La Opríchnina es va veure posteriorment debilitada amb la mort dels tres principals elegits pel Tsar, Alexis Basmánov, Atanasi Viázemski i Maliuta Skurátov.
El sistema de Opríchnina va durar de 1565 el 1572, set anys durant els quals Iván s'esforça a aniquilar els seus adversaris i en trencar l'antic règim de govern, que no li convé. La repressió fa que alguns boiars fins i tot incitin a Lituània a intervenir. La Opríchnina intercepta els missatges i intensifica la repressió i les purgues. L'arquebisbe metropolità, Felip, intenta intercedir en favor dels presoners i és arrestat i assassinat. Iván s'encarrega igualment dels Stáritski: la seva cosina Eufrosinia i el fill d'aquesta, Vladímir, són obligats a enverinar.
el 1570, Iván, preocupat pel valor estratègic de Nóvgorod en la guerra contra l'Orde Teutònic i Suècia, descobreix que els fils del complot condueixen a Novgorod. Les seves opríchniks saquegen, incendien i destrueixen la ciutat, assassinant a 30 000 habitants, [3] encara que alguns historiadors moderns els situen en prop de 2 000 a 3 000 mil morts, considerant que després de les fams i epidèmies de 1560, la població de Nóvgorod no excedia de 10 000 a 20 000 habitants. [4]
De tornada a Moscou, la tropa satànica ataca als nobles sense títol i els massacra. El mateix any, Iván creu que els seus fidels assistents Alexis Basmánov i Atanasio Viázemski intenten trair-i són executats sumàriament.
Aquest sistema ha estat vist per alguns historiadors com una eina contra la poderosa noblesa hereditària russa dels boiars qui s'oposaven a la centralització. [5]
La Opríchnina va ser tractada de manera similar a l'Església del seu temps, gaudint de la mateixa llibertat d'impostos com l'Església, tenint la seva mateixa organització monàstica, fins i tot Iván mateix es va proclamar Abat de la Opríchnina . [6] L'única diferència entre aquests dos, és que una va ser creada com un mitjà exclusiu per a complir la voluntat d'Iván al seu territori. [7]
La fi de la Opríchnina
En 1560, en el període conegut com la Petita Edat de Gel , en una combinació de collites pobres, plagues, incursions polonès-lituanes, sueques, atacs dels tàrtars i la Lliga Hanseàtica, Rússia va ser devastada . El preu dels grans va augmentar a un factor de deu, el valor de les terres en altre temps fèrtils havia caigut per sota de les de la resta del país, causant que els que vivien a la Opríchnina es mudessin a altres regions, d'aquesta manera l'existència d'aquests dos sistemes d'autoritat (la Opríchnina i la Zémschina) va conduir a la desorganització política i econòmica del país. [8]
Iván va començar a dubtar de la utilitat de la Opríchnina després de les execucions de Basmánov i Viázemski. Diversos membres de la seva guàrdia d'elit, encarregats d'assegurar la seva seguretat, van ser acusats de traïció. La mort de la seva tercera esposa Marfa Sobákina, quinze dies després del seu casament, el convenç que alguns dels seus guàrdies han pogut enverinar. La tropa comprèn ara a uns 6.000 homes que saquegen els territoris de la Zémschina , sense que Iván ho hagués autoritzat.
A la primavera de 1571, els tàrtars de Crimea [[]] envaeixen Rússia i arriben a Moscou, a la qual incendien parcialment, sense que els opríchniks moguessin un dit per defensar la ciutat. Iván sospita que l'han traït en benefici de l'Jan de Crimea.
Decideix llavors castigar severament. Al juliol de 1572, un nou ucase va abolir el sistema de la Opríchnina i els opríchniks van ser dissolts. Els territoris de l'antiga Opríchnina són fusionats als de la Zémschina i els antics propietaris van recuperar les seves terres.
Els impostos, com havia esperat Iván, no havien incrementat, i Rússia va perdre tots els guanys en la guerra contra Livonia, de manera que la Opríchnina no va demostrar una millora considerable, sinó més aviat un perjudici a l'economia i estabilitat de Rússia. La Opríchnina obstant això va ser reeixida en instaurar un règim d'obediència submisa i temorosa en tot el regne. [9]
Conseqüències
Els historiadors russos creuen que el terror de la Opríchnina va causar prop de 10 000 morts. Els pagesos es van veure obligats a emigrar cap a regions més tranquil, el comerç va ser aniquilat, el país arruïnat. L'economia russa es va ressentir durant anys.
Més tard Pere I de Rússia i Stalin van prendre exemple d'Ivan el Terrible i del seu sistema per cometre les seves pròpies purgues.
Llegat
Iván Lazéchnikov va escriure la tragèdia "Els Opríchniks" (Опричники), en la qual Txaikovski va basar la seva òpera, "Els Opríchnik". Aquesta obra al seu torn va inspirar el 1911 la pintura de Apolinary Vasnetsov, descrivint el carrer d'una ciutat i persones fugint del pànic a l'arribada dels opríchniks . Anys després del regnat d'Ivan El Terrible, el sistema Opríchnina continuar afectant a Rússia. El mateix Stalin, va basar molts dels seus esquemes depuratius a la "terrible i assedegada de sang" Opríchnina , i la posició del tsar va quedar entelada per sempre amb un sentit de poder terrible. [9]
Sergei Eisenstein representar als opríchniks a la seva pel·lícula Ivan el Terrible (primera part), com a persones saludables i d'aparença neta. En la seva segona pel·lícula de Ivan el Terrible els va venir a mostrar amb una aparença menys afavorida.
Vegeu també
Bibliografia
Heller, Michel. Histoire de la Russie et de son empire. Plon. Paris. 1997.
Referències
- ↑ Walter Leitsch. "Russo-Polish Confrontation in Tares Hunczak, ed. "Russian impérialisme". Rutgers University Press. 1974, p.140
- ↑ R. Skrynnikov, Ivan Grosny , M., Science , 1975, pp.93-96
- ↑ S. B. Veselovskii, Isledovaniia po istorii oprichniny (Moscow, 1963) pàg. 133ff.
- ↑ Having investigated the report of Maliuta Skurátov and commemoration lists (sinodiki), R. Skrynnikov considers, that the number of victims was 2,000-3,000. (Skrynnikov RG, Ivan Grosny , M., AST, 2001)
- ↑ R. Skrynnikow untersuchte donin Bericht des Kommandeures donin Opritschniki Maljut Skuratow und Gedächtnisfeier-Listen ( Sinodiki ) und schätzte die Zahl der Opfer auf 2000-3000. (Skrynnikow RG, "Iwan Grosny", M., AST, 2001)
- ↑ A. Dvorkin, Ivan the Terrible es a Religious Type (Erlangen, 1992), p. 105
- ↑ R. Skrynnikov, Ivan Groznyi (Moscow, 1980), pàg. 233-43, pàg. 172f., 168ff.
- ↑ R. Skrynnikov, Ivan Grosny , M., Science , 1975, p.158
- ↑ 9,0 9,1 Philip Longworth, Russia: The Once and Future Empire (New York, 2005), pp98-105