Llengua SVO: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{portal|Lingüística}} {{Plantilla:Lingüística}} Una '''llengua SVO''', o '''Subjecte Verb Objecte''' (l'últim un sinònim de compliment directe) és a...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Una '''llengua SVO''', o '''Subjecte Verb Objecte''' (l'últim un sinònim de [[compliment directe]]) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase [[transitiva]] en aquell ordre, per exemple: ''El noi menja les taronges''. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica. |
Una '''llengua SVO''', o '''Subjecte Verb Objecte''' (l'últim un sinònim de [[compliment directe]]) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase [[transitiva]] en aquell ordre, per exemple: ''El noi menja les taronges''. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica. |
||
Les [[llengües romàniques]], incloent el [[català]], són exemples de llengües SVO, junt amb l'[[anglès]], les llengües [[xinès|xineses]], l'[[hebreu]] modern, el [[finès]], el [[rus]], el [[suahili]], el [[polonès]], l'[[indonesi]], i moltes d'altres. És l'ordre de constituents segon més comú entre les llengües del món, amb un 41,79% de llengües, segons un estudi de 402 llengües.<ref name="tomlin">{{Ref-llibre |
|||
| cognom = Tomlin |
|||
| nom = Russel S. |
|||
| títol = Basic Word Order: Functional Principles |
|||
| data = 1986 |
|||
| editorial = Croom Helm |
|||
| lloc = Londres |
|||
| llengua = anglès |
|||
| isbn = 0709924992 |
|||
}}</ref> |
|||
La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la [[tipologia]], un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits. |
|||
==Referències== |
|||
<references/> |
|||
[[en:Subject Verb Object]] |
|||
Revisió del 17:46, 18 març 2011
| Lingüística |
|---|
 |
| Àrees del cervell afectades en la parla |
| Lingüística teòrica |
| Fonètica · Fonologia · Lèxic · Morfologia · Sintaxi · Semàntica · Pragmàtica · Tipologia lingüística |
| Lingüística aplicada |
| Adquisició del llenguatge · Psicolingüística · Sociolingüística · Antropologia lingüística · Lingüística generativa · Lingüística cognitiva · Lingüística computacional · Lingüística descriptiva · Lingüística comparada · Etimologia · Estilística · Corpus lingüístic |
| Història de la lingüística |
| Història de la lingüística · |
| Portal de la lingüística |
Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de compliment directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica.
Les llengües romàniques, incloent el català, són exemples de llengües SVO, junt amb l'anglès, les llengües xineses, l'hebreu modern, el finès, el rus, el suahili, el polonès, l'indonesi, i moltes d'altres. És l'ordre de constituents segon més comú entre les llengües del món, amb un 41,79% de llengües, segons un estudi de 402 llengües.[1]
La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la tipologia, un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits.
Referències
- ↑ Tomlin, Russel S. Basic Word Order: Functional Principles (en anglès). Londres: Croom Helm, 1986. ISBN 0709924992.