Cabra mallorquina

Cabra mallorquina

La cabra mallorquina és un animal de complexió forta, de temperament nerviós, sempre amb banyes. Té la capa castany/roig amb marques complementaries de color negre, situades en regions específiques del seu cos, que la distingeixen clarament de les altres races que se exploten a Mallorca.

Orígens

La cabra fou un dels primers animals domèstics presents a les Illes Balears i és curiós que, malgrat l’escassa pressió selectiva feta sobre aquesta espècie en el transcurs dels anys, els animals presentin una morfologia ben uniforme, especialment a les zones de muntanya.

Característiques morfològiques

Té el cap gros, amb la línia frontonasal subconvexa. Sempre tenen banyes, grosses i enroscades sobre elles mateixes en els mascles, i més reduïdes i lleugerament divergents en les femelles. Els ulls són reduïts, de mirada viva i amb l’iris de color ambre clar. Les orelles són grosses, proporcionades amb el cap, amples i rectes, i sempre en posició estirada per damunt de l’horitzontal. Els bocs adults mostren un tupè negre, així com un barbó també de color negre. No presenten mamellons. El coll és llarg, i el cos és ben proporcionat, estirat i un poc recollit de ventre, amb el costellam pla i ben definit, i una gropa inclinada, plana i estreta. La coa és de naixement baix, curta i de forma triangular, sempre poblada de pèl. Les mames són petites, globoses i amb els mugrons petits i situats a la part inferior. Les extremitats presenten, en general, uns bons aploms i són fortes i ben musculades. Els potons són forts i de color negre. El pèl és fort i de color castany/roig amb unes zones de color més obscur, quasi negre, que estan formades per una ratxa que recorre, des de damunt del coll, tota l’esquena fins a la coa. En els mascles s’hi dóna també una retxa negra que fa la creu amb la de l’espinada, que va de cama a cama passant per damunt de la creu de l’animal. Tant els mascles com les femelles tenen també de color negre les extremitats a partir del cos, l’entrecuix i el ventre. En els mascles el front i el morro estan pigmentats de negre, coloració que se intensifica amb l’edat, en tant que les femelles presentan una retxa negra que uneix el llagrimer amb el morro.

Usos i aprofitament

Aquesta raça està localitzada fonamentalment a la Serra de Tramuntana, malgrat que els darrers anys s’ha escampat per finques de marina o garriga amb la intenció que ajudi a controlar-ne la vegetació. La raça disposa ja d’un estàndard, encara no oficial, que pot conduir de forma progressiva al Llibre genealògic. A les finques de marina i garriga, on s’han introduït darrerament, s’han començat a identificar els reproductors, amb la intenció de constituir nuclis de millora i selecció, que permetin, mitjançant la cessió de reproductors a les finques de muntanya, la millora bassal de la raça. El cens actual és molt difícil de quantificar, a causa essencialment del sistema d’explotació extensiu que es fa a la zona de muntanya. L’any 1996 es va crear l’Associació de Ramaders de la Cabra de Raça Mallorquina, amb la finalitat de planificar la selecció morfològica i la millora productiva d’aquests animals.

Enllaços externs

• Cabra mallorquina – Govern de les Illes Balears
• Cabra mallorquina – Patronat per a la Recuperació de les Races Autòctones de les Illes Balears

Fonts

Aquest article és una obra derivada de la pàgina oficial del Govern de les Illes Balears (consultada 5-3-2011), publicada sota llicència compartida, CC BY-SA.