Enric II de Navarra: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Image:Armoiries Navarre-Albret.png|150px|right|thumb|Escut d'armes del [[Regne de Navarra]] durant la [[dinastia Albret]]]] |
[[Image:Armoiries Navarre-Albret.png|150px|right|thumb|Escut d'armes del [[Regne de Navarra]] durant la [[dinastia Albret]]]] |
||
'''Enric II de Navarra''' ( [[Sangüesa]], [[Navarra]] [[1513]] - [[Pau]] [[1555]] ), '''[[rei de Navarra]]''' i '''[[comte de Foix]]''' i '''[[comtat de Bigorra|Bigorra]]''' i '''[[vescomtat de Bearn|vescomte de Bearn]]''' i '''Vescomtat de Marsan|Marsan]]''' ('''[[1517]]-[[1555]]'''). |
'''Enric II de Navarra''' ( [[Sangüesa]], [[Navarra]] [[1513]] - [[Pau]] [[1555]] ), '''[[rei de Navarra]]''' i '''[[comte de Foix]]''' i '''[[comtat de Bigorra|Bigorra]]''' i '''[[vescomtat de Bearn|vescomte de Bearn]]''' i '''[[Vescomtat de Marsan|Marsan]]''' ('''[[1517]]-[[1555]]'''). |
||
==Orígens familiars== |
==Orígens familiars== |
||
Revisió del 22:37, 15 nov 2006
Enric II de Navarra ( Sangüesa, Navarra 1513 - Pau 1555 ), rei de Navarra i comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Orígens familiars
Fill dels reis de Navarra Joan III Albret i Caterina I de Navarra, nasqué el 24 d'abril de 1503.
El 1517, a la mort de la seva mare, va recollir la seva herència i no va tardar a iniciar negociacions amb Carles I per la restitució completa del Regne de Navarra, a Noyon el 1516, i a Montpeller el 1518, sense èxit, fins que el 1521 va decidir anar a la guerra i va obtenir el suport del rei de França. Tropes franceses enviades pel rei Francesc I de França, on destacaven les comandades per Andreu de Lesparre, van entrar a Navarra i van ocupar Pamplona però els ocupants, en lloc de fer-ho en nom d'Enric II, ho feren pel rei de França. Els navarresos es van oposar als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades a Logronyo i Noain al juny del 1521 i els castellans van vèncer a Esquirós i van entrar a Pamplona, conquerint altre cop l'Alta Navarra, si bé la Baixa Navarra (la part mes enllà dels Pirineus, i situada avui en dia en territori fracès) fou evacuada per motius de seguretat i en aquesta part és on va conservar el títol Enric II.
Es va construir a la Baixa Navarra la fortalesa de Navarrenx, per fer front a un eventual atac castellà i es van plantejar opcions diplomàtiques, com el casament de la filla i hereva d'Enric, Joana, amb Felip, fill i hereu de Carles I, opció que va fracassar per l’oposició del rei de França.
El 1525, combatent per França, fou fet presoner a Pavia, però es va poder escapar.
Núpcies i descedents
El 24 de gener de 1527 es va casar a Saint-Germain-en-Laye, prop de París, amb Margarida d'Angulema, filla de Carles de Valois i Lluïsa de Savoia, i germana de Francesc I de França. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Joana III de Navarra (1528-1572), reina de Navarra
- l'infant Joan de Navarra (v 1530-?), mort jove
Va morir a Pau el 29 de maig de 1555 i el va succeir la seva filla Joana III de Navarra, coneguda per Joana d'Albret.
| Precedit per: Caterina I |
Rei de Navarra 1517–1555 |
Succeït per: Joana III |