Otel·lo

Otel·lo i Desdèmona pel pintor valencià Muñoz Degrain, pintura del 1881.

Otel·lo: El moro de Venècia és una obra de teatre escrita per William Shakespeare al voltant de l'any 1603. La primera representació de la que es té notícia va tenir lloc l'1 de novembre del 1604 al Palau de Whitehall de Londres.

Otel·lo és una tragèdia igual que altres obres de Shakespeare com Hamlet, Macbeth o El rei Lear. Probablement, Shakespeare va escriure Otel·lo després de Hamlet, però abans de Macbeth i El rei Lear.

El personatge principal de l'obra és Otel·lo, el qual es presenta piadosament tot i la seva raça. Això era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, que acostumava a descriure els moros i altres pobles de pell fosca com a gent malvada. A l'obra, Shakespeare evita qualsevol discussió respecte l'islam.

Estructura

Gravat del 1803 sobre Otel·lo i Desdèmona. Acte V, segona escena.

L'obra consta de cinc actes dividits en escenes:

• El 1r acte (3 escenes):
  • 1a escena: un carrer de Venècia
  • 2a escena: un altre carrer de Venècia
  • 3a escena: consell venecià

• El 2n acte (2 escenes):
  • 1a escena: un port de Xipre
  • 2a escena: un carrer de Xipre

• El 3r acte (4 escenes):
  • 1a escena: sala d'un castell de Xipre
  • 2a escena: sala del castell amb personatges diferents als anteriors
  • 3a escena: jardí del castell
  • 4a escena: esplanada davant del castell

• El 4t acte (3 escenes):
  • 1a escena: plaça de davant del castell
  • 2a escena: sala del castell
  • 3a escena: sala del castell amb altres personatges

• El 5è acte (2 escenes):
  • 1a escena: carrer de Xipre
  • 2a escena: cambra del castell (habitació d'Otel·lo i Desdèmona)

Personatges

• Dux de Venècia
• Brabàntio (senador, pare de Desdèmona)
• Gratiano (germà de Brabàntio)
• Otel·lo (un moro noble al servei de la República de Venècia)
• Càssio (lloctinent d'Otel·lo)
• Iago (ensenya d'Otel·lo)
• Roderigo (cavaller venecià)
• Montano (predecessor d'Otel·lo en el govern de Xipre)
• Pallasso (criat d'Otel·lo)
• Desdèmona (filla de Brabàntio i muller d'Otel·lo)
• Emília (muller de Iago)
• Bianca (amant de Càssio)
• Ludovico (parent de Brabàntio)

A més a més, a l'obra hi apareixen d'altres personatges de menor importància: un mariner, missatgers, un herald, oficials, cavallers, músics i senadors.

Argument

Desdèmona s'ha casat amb Otel·lo, per a disgust de Roderigo, qui l'estimava. Aquest es queixa a Iago, el qual guarda rancúnia a Otel·lo per qüestions de promocions militars. Aquest intenta muntar una conspiració contra Otel·lo, afirmant que ha seduït Desdèmona i que és un traïdor que vol ajudar els turcs. El cavaller es defensa dels dos càrrecs. Aleshores Iago el fa creure que la seva dona li és infidel amb Càssio, donant-li com a prova un mocador robat. Otel·lo, boig de gelosia ordena llavors l'assassinat del suposant amant i escanya la seva dona. Quan veu el seu error, se suïcida, mentre que Iago és fet presoner.

Traducció catalana

• Shakespeare, William. Otel·lo. Barcelona: Col·lecció popular de teatre clàssic universal. Institut del Teatre. Ed. Bruguera. Traducció de Josep Maria de Sagarra. 1979.