Giralda

La Giralda des del pati dels tarongers de la catedral

La Giralda és una torre que forma part de la Catedral de Sevilla un dels edificis més representatius de Sevilla, una de les més grans del món i veritable joia del gòtic i barroc.

En el seu moment va ser la torre més alta del món amb els seus 97,5 m d'altura i (encara que deixarà de ser el sostre de la ciutat el 2010 pel futur projecte que està en marxa per a construir un edifici d'oficines d'aproximadament 178 m) forma part de la panoràmica de la ciutat.

Estructura

La torre, antic minaret de la mesquita almohade de Sevilla, està constituïda per diversos cossos diferenciats encara que perfectament units mostrant un exemple perfecte de la riquesa del gresol de cultures existent en la ciutat. El cos musulmà és el més antic, va ser construït el 1184 per ordre de Abu Yaqub Yusuf. Per a la seva construcció, tal com es pot apreciar en la seva base, es van emprar les restes d'alguns edificis i cadirats romans. Es va basar en el minaret de la mesquita Kutubia (70 metres) de Marràqueix, (El Marroc) i considerada obra mestra de l'art hispà-magrebí.

També és considerada germana de la gran Torre Hasan (60 metres) de Rabat. Com curiositat cap destacar el fet que la Giralda no té escales, sinó 35 rampes suficientment amples per a permetre que el sultà pugés per elles muntat a cavall per a veure la bella estampa que s'albira. Arran d'un terratrèmol ocorregut el 1365 es va perdre l'antiga esfera original de coure que coronava la torre, que va ser substituïda per un senzill minaret. Posteriorment en el segle XVI es va afegir el cos de campanes. Aquest cos, a càrrec de l'arquitecte cordovès Hernán Ruiz, va ser encarregat amb una rematada en forma d'estàtua que representa la Fe.

Originalment aquest era el nom que tenia la figura de la Fe de més de 4 m d'altura (7 amb el pedestal) que corona el minaret de la catedral de Sevilla i va ser instal·lat el 1568. El nom de Giralda prové dels girs que es produïen en la figura amb els canvis de vent, car fa les vegades de penell. Amb el pas del temps, aquest nom va passar a denominar al propi minaret, coneixent-se la figura com el Giraldillo.

Ingrés a la Giralda

El següent cos que té damunt del de campanes és el cos de les azucenas, que compta amb quatre gerros de azucenas de bronze, una en cada cantó, obres magistrals del conegut i recentment mort orfebre Fernando Marmolejo Camargo, que fins i tot va tenir l'honor de col·locar-les pel que se li coneix afectuosament com "el prioste de la Giralda". I damunt d'aquest existeix altre cos més d' arquitectura renaixentista format pel cos de caramboles, cos d'estrelles cúpula i cupulí i sobre aquest l'estàtua de la Fe. El 29 de desembre de 1928, va ser declarada Patrimoni Nacional i el 1987, va integrar la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Curiositats

• Va existir també una rèplica a Estats Units, en el Madison Square Garden de Nova York que va ser destruïda. I altra més a Kansas City, ciutat germanada amb Sevilla.

• En la base de la Giralda podem trobar diversos epígrafs en llatí, procedents d'edificis de la Hispalis romana. Sembla que es van reutilitzar com material de construcció pedres del teatre, el fòrum, etc, que havien quedat en desús o abandonats després de la conquesta musulmana.
• Alguns investigadors i historiadors sostenen que la torre es va erigir per a commemorar la victòria almohade en la batalla de Alarcos.
• La paraula giralda és sinònim de penell, especialment quan té una figura humana o d'animal.
• A Badajoz igualment existeix una rèplica del monument en petites dimensions.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giralda