Mantega de cacauet

Mantega de cacauet.

La mantega de cacauet és un aliment fet a base de cacauets torrats i mòlts. En general, a més, se salen, i a vegades s'endolceixen amb sucre.

Història

El 1890 George A. Bayle Jr., començà a vendre pasta de cacauet molt com un substitut proteic per persones sense dents. El 1893, el doctor John Harvey Kellogg s'inventà una varietat primerenca de la mantega de cacauet a Battle Creek, Michigan. Kellogg, juntament amb el seu germà W.K. Kellogg patentà el procés per fer mantega de cacauet el 1895, tot i que emprava cacauets fets al vapor, no torrats.

EL 1922, Joseph L. Rosefield desenvolupà la mantega de cacauet moderna aconseguida a base de moldre més finament, hidrogenar i un sistema per evitar que l'oli se separés de la pasta. Així s'aconseguí una textura cremosa, per contrast a l'anterior que era més aviat rugosa.

Presentació

En general es menja amb pa, empastifant-la sobre llesques. Als Estats Units és sovint barrejada amb melmelada per formar el típic entrepà de peanut butter and jelly. Als Països Baixos serveix sovint de base per adherir-hi petites partícules sòlides, siguin de fruita (esp. plàtan) o de xocolata (hagel).

Nom i curiositats

Tot i que en general el producte és conegut com a mantega, en neerlandès s'anomena formatge de cacauet (Pindakaas).

La mantega de cacauet és un esquer millor que el formatge o la carn a l'hora d'atrapar ratolins. No només perquè aquests animals hi mostrin preferència, sinó perquè la textura enganxifosa de la mantega redueix les possibilitats dels ratolins d'endur-se l'esquer sense ser agafats.

Enllaços externs

• Història de la mantega de cacauet (anglès)