Pròsper d'Aquitània

sant Pròsper d'Aquitània, o
Pròsper Tir

Biografia
Naixement	c. 390 (Gregorià) Llemotges
Mort	c. 463 (Gregorià) (72/73 anys) Roma
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	teòleg, historiador, escriptor
Període	Imperi Romà
Professors	Agustí d'Hipona
Enaltiment
sant
Festivitat	25 de juny
Iconografia	Com a monjo
Obra
Obres destacables epitaphium haereseon (en) carmen de providentia (en) Carmen de ingratis (en) epigrammata (en) Ad coniugem suam (en) (segle V) Chronicle (en)

Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus, fou un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del segle V. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

D'origen aquità, probablement de Llemotges, i probablement va fer els estudis superiors de l'època. A partir del poema Poema coniugis ad uxoris es pot induir que era casat; cap al 426, es traslladà a Marsella i, amb consentiment de la seva muller, entrà a l'Abadia de Sant Víctor, fundada per Joan Cassià, com a germà llec; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.

Va conèixer les obres d'Agustí d'Hipona i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels semipelagians, llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com Hilarius Prosperianus), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'Hippo Regius els remeté dos escrits: De praedestinatione sanctorum, i De dono perseverantiae, les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa Celestí I qui, el 431, va emetre l'Epistola ad episcopos Gallorum, on denunciava l'heretgia de Cassià.

De nou a Marsella, Pròsper va escriure diverses obres de controvèrsia. El 440 tornà a Roma, ara amb l'ardiaca Leó, que després seria papa i va fer que Pròsper s'hi quedés per ocupar-se de la cancelleria pontifícia. Mentrestant, Pròsper va difondre i defensar l'obra d'Agustí en nombroses obres exegètiques i teològiques. Un temps després deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el 455). Va morir cap al 463, a Marsella.

Obres

Va escriure obre teològiques, històriques i poètiques.

Des les primeres (les teològiques) els títols són:

• • Epistola ad Augustinum de Reliquiis Pelagianae Haereseos in Gallia.
  • Epistola ad Rufinum de Gratia et Libero Arbitrio.
  • Pro Augustino Responsiones ad Capilula Objectionum Gallorum calummantium.
  • Pro Augustini Doctrina Responsiones ad Capitula Objectionum Vincentianarum.
  • Pro Augustino Responsiones ad Excerpta quae de Genuensi Civitate sunt missa.
  • De Gratia Dei et Libero Arbitrio Liber.
  • Psalmorum a C. usque ad CL. Expositio.
  • Sententiarum ex Operitus S. Augustini delibaturum Liber unus.
• Obres teològiques dubtoses són:
  • Confessiones
  • De Vocatione Gentium Libri duo
  • Ad Sacram Virginem Demetriadem Epistola s. De Humilitate Christiana Tractatus
  • Praetcritorum Sedis Apostolicae Episcoporum Auctoritates de Gratia Dei et Libero Voluntatis Arbitrio
• Obres atribuïdes erròniament són:
  • De Vita Contemplativa Libri tres
  • De Promissionibus et Praedictionibus Dei
• Obres històriques: en elles trasmet les idees augustinianes de la universalitat de la voluntat salvífica de Déu i la predestinació, que fa que Déu concedeixi a tothom prou gràcia per salvar-se, negant la predestinació al pecat: qui es perd ho fa per voluntat pròpia.
  • Chronicum integrum, crònica universal des dels orígens al regnat de Genseric,
  • Chronicon Consulare, del 379, al 455, amb els esdeveniments classificats segons els cònsols romans
  • Chronicon Imperiale, o Chronicon Pithoeanum
  • Un crònica annexa a l'anterior que comença amb Adam però que probablement no fou escrita per Pròsper
• Obres poètiques:
  • Exsententis S. A Augustini Epigrammalum Liber unus, 106 epigrames en vers elegíac
  • Carmen de Ingratis, en hexàmetres dàctils
  • In Obtrectatorem S. Augustini Epigramma
  • Sis versos elegíacs
  • Epitaphium Nestorianae et Pelagianae haereseon (11 versos elegíacs)
  • Uxorem hortatur ut se totam Deo dedicet (53 versos elegíacs)

Veneració

Va ésser venerat com a sant. L'únic testimoni d'aquest culte, però, és un fresc de la basílica de San Clemente de Roma, on es presenta amb l'aureola, els cabells tallats com un monjo i una túnica. Confós amb sant Pròsper de Reggio Emília, que se celebra el 25 de juny, va ésser inclòs al martirologi de Cesare Baronio en aquesta data.

Enllaços externs

• «Pròsper d'Aquitània». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.