BCD

BCD (sigles de l'anglès Binary-coded decimal, decimal codificat en binari), o BCD8421, es un sistema numèric usat en sistemes computacionals i electrònics per a codificar números enters positius i facilitar les operacions aritmètiques. Es un codi ponderat a causa del fet que cada posició numèrica té un pes específic (8421).

Fonaments

En BCD cada xifra que representa un dígit decimal (0, 1,...8 i 9) es representa amb el seu equivalent binari en quatre bits (nibble o quartet) (aquest es així perquè es el número de bits necessari per a representar el nou, el número més alt que es pot representar en BCD). En la següent taula es mostren els codis BCD més empleats:

Decimal	Natural	Aiken	8 4 2 1	Excess-3
0	0000	0000	0000	0011
1	0001	0001	0001	0100
2	0010	0010	0010	0101
3	0011	0011	0011	0110
4	0100	0100	0100	0111
5	0101	1011	0101	1000
6	0110	1100	0110	1001
7	0111	1101	0111	1010
8	1000	1110	1000	1011
9	1001	1111	1001	1100

Com s'observa amb el BCD només s'utilitzen 10 de les 16 possibles combinacions que es poden formar amb números de 4 bits, això significa que el sistema perd capacitat de representació, encara que facilita la comprensió dels números. Això es perquè el BCD només s'usa per representar xifres no números en la seva totalitat. Això vol dir que per a números de més d'una xifra fan falta números BCD per a comoposar-lo. A primera vista això pot semblar més complex però en realitat de cara al càlcul i la programació de sistemes digitals se summament pràctic ja que permet treballar de fet amb números decimals ordinaris fent us només dels bits possibles que atorga un circuit digital típic ON (1) / OFF (0).

Des de què els sistemes informàtics començaren a emmagatzemar les dades en conjunts de vuit bits (octet), hi han dues maneres comunes d'emmagatzemar les dades BCD:

• Omissió dels quatre bits més significatius(com succeïx en el EBCDIC)
• Emmagatzemant de dues dades BCD, es el denominat BCD "empaquetat", en el que també es inclòs en primer lloc el signe, per lo general amb 1100 per al + i 1101 per al -.

D'aquest mode, el número 127 seria representat amb(11110001, 11110010, 11110111) en el EBCDIC o (00010010, 01111100) en el BCD empaquetat.

El BCD segueix sent àmpliament utilizat per a emmagatzemar dades, en aritmètica binaria o en electrònica. Els números es poden mostrar fàcilment en visualitzadors de set segments enviant cada quartet BCD a un visualitzador. La BIOS de un ordinador personal emmagatzema generalment la data i la hora en format del BCD, probablement por raons històriques es va evitar la necessitat de la seva conversió en ASCII.

L'avantatja del codi BCD front a la representació binaria clàssica es de què no hi ha límit per la mida d'un número. Els números que es representen en format binari estan generalment limitats pel número major que es pot representar amb 8, 16, 32 o 64 bits. Per al contrari utilitzant BCD afegir un nuo dígit només implica afegir una nova seqüència de 4 bits.

Vegeu també

• BCD (6-bit)
• ASCII
• EBCDIC
• Unicode
• ANSI X3.64
• UTF-8
• UTF-16