Coll (indumentària)

Coll de camisa girat i botonat

El coll d'una peça de vestir és la part pròxima al coll del portador o bé la part que volta el coll del portador. Així doncs, en indumentària el mot coll designa dos conceptes diferents, però estretament relacionats:

• en les peces de vestir "sense coll" (per exemple, samarretes i armilles), el coll és, merament, aquell sector de la peça de vestir que és més pròxima al coll humà, tot circumdant-lo sense sobresortir-ne. En aquesta accepció, el català coll equival a l'anglès neckline, a l'espanyol cuello, al francès collet, a l'italià scollo, etc.

• en les peces de vestir "amb coll" (per exemple, la majoria de camises, jaquetes i abrics), el mot coll designa la part que sobresurt per la banda superior, tot envoltant el coll humà. En aquesta accepció, el català coll equival a l'anglès collar, a l'espanyol cuello, al francès col, a l'italià colletto, al portuguès gola, al romanès guler, etc.

Element estretament emparentat amb el coll és la solapa.

El coll envoltant

Segons la forma d'integració en la peça de roba, el coll envoltant (aquell que sobresurt de la peça de roba i que envolta el coll del portador) pot ésser:

• coll integrat, si és format per plegatge de roba excedent de la mateixa peça principal;

• coll muntat, si és una peça diferent que ha estat cosida o enganxada al cos de la peça principal; en la pràctica, és equivalent al coll integrat;

• coll postís, si és separable i s'hi fixa mitjançant botons, gafets, cremallera, etc.

Els dos primers sistemes es podrien definir conjuntament com a coll fix, contrastant amb el postís.

Coll dret i tancat

Usualment els colls envoltants es classifiquen en tres grans tipologies, atenent a la forma:

• coll dret, que envolta el coll del portador sense descansar a les espatlles; per exemple, els colls d'ús majoritari en les guerreres del segle XIX, i els colls Mao de la moda femenina. Pot ser obert o tancat. És el que s'anomena en anglès stand collar; en espanyol cuello alto; en francès col droit; en italià colletto diritto; en portuguès gola direita; etc.

• coll girat, que envolta el coll del portador i, tombat sobre si mateix, descansa vora l'espatlla; per exemple, el típic coll de camisa. És el que s'anomena en anglès stand-and-fall collar; en espanyol cuello vuelto; en francès col rabattu; en italià colletto rovesciato; en portuguès gola de voltar (gola virada al Brasil); etc.

• coll caigut, que descansa, aplanat, sobre les espatlles; per exemple, la valona del segle XVII, i també el coll polo i el coll de xal. És el que s'anomena en anglès fall collar i en espanyol cuello plano.

Independentment de la tipologia, el coll pot ser tou, rígid o semirígid.

Estils

Hi ha un nombre molt elevat d'estils de coll. N'hi ha d'unisex, i també d'ús privativament femení (casos, per exemple, del coll Berta, dels colls drapejats i de la gorgera); n'hi ha que tendeixen a usar-se en determinats tipus de peça de roba (per exemple, en jerseis) i no en d'altres; n'hi ha d'exclusivament formals (cas dels colls durs avui dia)... Val a dir que alguns tipus de coll femení s'encavalquen amb el camp de l'escot.

Citem, doncs, uns quants dels estils de coll més habituals:

• coll camiser, amb subtipus múltiples (coll anglès o ample, coll italià, coll americà...);
• coll girat: tot i ésser un terme genèric, també s'aplica específicament al coll camiser quan es duu en una jaqueta, caçadora, guerrera, abric, etc.
• coll sastre;
• coll de xal;
• coll esmòquing;
• coll rodó: típic de la samarreta i de força jerseis;
• coll quadrat;
• coll en punta (o "en V");
• coll polo: coll caigut, mena d'aplicació del model camiser al jersei;
• coll alt (a voltes anomenat "coll cigne" per calc de l'espanyol);
• coll mariner
• coll xinès o coll Mao: és el nom que acostuma de donar-se actualment al coll dret quan s'usa en peces de moda civil, sobretot femenines.
• alçacoll: blanc, dur i postís, privatiu dels capellans.

Bibliografia

• Diccionari visual Oxford: català, castellà, anglès, francès. Oxford: Oxford University, cop. 1997. ISBN 84-8104-004-5
• Newman, Alex; Shariff, Zake. Moda A-Z: diccionario ilustrado. [Traducción: Teresa Jarrín Rodríguez] Barcelona: Blume, cop. 2010. ISBN 978-84-9801-475-4
• Roetzel, Bernhard. El caballero: manual de moda masculina clásica. Dirección artística de Peter Feierabend; fotografía de Günter Beer; [traducción del alemán: Pablo Álvarez Ellacuría y Susana Andrés Tauschke]. [Köhn]: Könemann, cop. 2005. ISBN 3-8331-1786-9 (tela)
• Travers-Spencer, Simon; Zaman, Zarida. Directorio de formas y estilos para diseñadores de moda. [Traducción: Teresa Valverde] Barcelona: Acanto, cop. 2008. ISBN 978-84-95376-85-5

Vegeu també

• Solapa (indumentària)