Jacinta i Francisco Marto: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 24: Línia 24:


[[Categoria:Beats]]
[[Categoria:Beats]]
[[Categoria:Sants de l'Alentejo]]
[[Categoria:Sants del Centre (Portugal)]]
[[Categoria:Sants del Centre (Portugal)]]
[[Categoria:Sants morts al segle XX]]
[[Categoria:Sants morts al segle XX]]

Revisió del 09:19, 30 març 2011

Francisco Marto (Aljustrel, Portugal, 11 de juny de 1908 - Fátima, 4 d'abril de 1919) fou un nen, un dels tres vidents de la Mare de Déu de Fàtima en les aparicions de 1917. Ha estat beatificat per l'Església Catòlica Romana.

Biografia

I tre "pastorelli" all'epoca delle apparizioni. Francisco è l'ultimo a destra.

Fill d'Olímpia i Manuel Marto, família humil de pastors, era un nen tranquil a qui agradava la música, tal com recordava la seva cosina a les seves memòries. El 13 de maig de 1917, mentre pasturava les ovelles a Cova da Iria (prop de Fátima, Ourem) amb la seva germana Jacinta i la seva cosina Lucia dos Santos, se'ls aparegué la Mare de Déu i els revelà tres secrets, coneguts com a Misteris de Fàtima. L'aparició es repetí els dies 13 de cada mes durant juny, juliol i setembre, i el 19 d'agost; el dia 13 d'octubre hi tingué lloc el Miracle del Sol, presenciat per 70.000 persones.

En el transcurs de les aparicions, el comportament de Jacint canvià, i es lliurà a la pregària, que preferia fer en solitud, "per consolar Jesús pels pecats del món". A més, com la seva germana, va començar a fer penitències i dejunis d'amagat, la qual cosa podria haver afeblit la seva salut. Les revelacions marianes deien que Francisco i Jacinta moririen aviat, mentre que Lucia romandria viva com a testimoni durant molt de temps: efectivament, els germans moriren poc després a conseqüència d'una epidèmia de grip, i Lucia morí en 2005, als 98 anys. Jacinto emmalaltí el desembre de 1918 i morí el 4 d'abril següent a casa seva.

El 13 de maig de 2000 fou beatificat per Joan Pau II.

Bibliografia

Vegeu també