Lluís XVI de França: diferència entre les revisions
m Traducció de "Serment du Jeu de Paume", l'anterior no convenia (algú té quelcom de millor ?) |
m Robot afegeix: el:Λουδοβίκος ΙΣΤ΄ της Γαλλίας |
||
Línia 77: | Línia 77: | ||
[[da:Ludvig 16. af Frankrig]] |
[[da:Ludvig 16. af Frankrig]] |
||
[[de:Ludwig XVI. (Frankreich)]] |
[[de:Ludwig XVI. (Frankreich)]] |
||
[[el:Λουδοβίκος ΙΣΤ΄ της Γαλλίας]] |
|||
[[en:Louis XVI of France]] |
[[en:Louis XVI of France]] |
||
[[eo:Ludoviko la 16-a (Francio)]] |
[[eo:Ludoviko la 16-a (Francio)]] |
Revisió del 07:18, 18 nov 2006
|
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei des de 1774 fins a 1792 de França i de Navarra. Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar a la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania soferta sota el mandat d'anteriors reis de França. Durant la Revolució Francesa, se li va assignar el cognom Capet (en referència a Hug Capet, fundador de la dinastia), i va passar a ser anomenat "Lluís Capet" en un intent de banalitzar el seu estatus de rei.
Lluís XVI era nét de Lluís XV. El seu pare, Lluís conegut com el Delfí de França, va morir als 36 anys, durant el regnat del seu pare. La seva mare fou la princesa Maria Josepa de Saxònia, la segona esposa del Delfí i filla d' August III de Polònia, príncep de Saxònia i rei Polònia.
El 16 de maig de 1770 va casar-se amb l'arxiduquessa Maria Antonieta d'Àustria, filla del Francesc I, emperador romanogermànic i de Maria Teresa I d'Àustria, amb qui va tenir quatre fills:
- SAR la princesa Maria Teresa de França nascuda el 1778 a Versalles i morta el 1844 a Viena. Es casà amb el príncep Lluís Antoni de França el 1799 que era el fill gran del rei Carles X de França.
- SM el rei Lluís XVII de França nat a Versalles el 1785 i mort el 1795 a un lloc desconegut. Fou pressumpte rei de França des de 1792 fins a 1795.
Estudis recents han demostrat que patia de depressió, malatia que el deixava temporades inoperant i indecís, fet que aprofitava la seva esposa, la impopular Reina Maria Antonieta, per assumir l'acció a la Corona.
La Revolució
L'any 1789, el Rei convocà els Estats Generals per primer cop des del 1614, per tal d'aprovar una reforma monetària per mirar de alleujar el greu endeutament de la hisenda reial. Aquesta es trobava en una greu crisi a causa d’un període de males collites i el suport militar contra Anglaterra en la guerra de la Independència dels Estats Units.Aquest va ser el detonant involuntari que va fer aflorar altres mals de rerefons (fr: malaise ).
El malcontent popular —Revolta a Orleans com a conseqüència de la puja del preu del pa, Revolta dels 4000 obrers de Réveillon, etc.— per la situació de pobresa i fam, van ser el caldo de cultiu de la Revolució Francesa, que va acomençar al juny de 1789.
Als Estats Generals els burgesos aprofitaren la situació per a reclamar un seguit de canvis econòmics i polítics, a més d’exigir unes modificacions en el sistema de votacions que els perjudicaven. Davant la negativa del rei, el Tercer Estat va abandonar els estats generals i va constituir l'Asemblea Nacional (17 de juny. El seguit d'esdeveniments van resultar en el Jurament del Joc del Trinquet (Serment du Jeu de Paume, el dia 20 de juny), la declaració de l'Assemblea Nacional Constituent, el 9 de juliol, que més tard aboliria el feudalisme i els privilegis fiscals i jurídics i nacionalitzaria els bens de l’Església, i la Presa de la Bastilla, el 14 de juliol, símbol de la victòria del poble sobre l’absolutisme.
A l'octubre, la família real va ser forçada a deixar el Palau de Versalles i va ser traslladada al Palau de les Tulleries, a París. L’agitació social era molt important i el rei es va veure obligat a encarregar a l’Assemblea la redacció d’una constitució.
Figures importants del moviment revolucionari questionaven, tanmateix, els principis del control popular del govern, i alguns, com Honoré Mirabeau, van conspirar en secret per tal de restaurar el poder del Rei en una nova forma de govern. La mort inesperada de Mirabeau i les depressions reials van jugar en contra d'aquesta possibilitat.
Lluís XVI no era un reaccionari ultra-dretà com el seus germans, el comte d'Artois i el comte de Provença (futurs reis...), i va decidir actuar per aturar els intents de cop d'Estat d'aquests. Sovint es va haver d'ajudar en aquesta tasca pel seu fidel ex-ministre Brienne.
Finalment es va sentir ofegat pel nou govern, tant pel tracte a ell i la seva família com pel mateix fet del seu nou rol. Especialment molest el feia sentir el fet de ser un presoner a les Tulleries.
Fi del regnat
Els burgesos més moderats, els girondins, van encapçalar el govern, però les desigualtats econòmiques i socials van continuar. Altrament, l’amenaça que representava la revolució pels països europeus va fer que l’emperador d’Àustria i el rei de Prússia s’aliessin en guerra amb els aristòcrates francesos exiliats en contra dels revolucionaris.
El 21 de Juny de 1791, Lluís va tractar de fugir secretament amb la seva família de París cap a l'actual Bèlgica, llavors part de l'Imperi Austríac. Però errades en el pla de fuga van despertar les sospites del cap de postes de la localitat d'Orbéval, Jean-Baptiste Drouet, ex-soldat de cavalleria, que observant els passatgers va reconèixer al rei. No va dir res però va considerar que era la seva obligació avisar a la Guàrdia Nacional, que el va detenir a Varennes.
Van ser retornats a París, on Lluís nominalment va continuar sent el Rei.
Un fet que posteriorment li va passar factura en va ser la declaració que va deixar escrita a Paris en contra dels jacobins en fugir.
El 3 de setembre de 1791 s’acabava la redacció de la Constitució, precedida per la declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. La Constitució setenciava que el Rei només tindria el títol de Rei dels Francesos, fet «acceptat» pel Rei el 13 de setembre de 1791, jurant fideliat a la constitució a l'endemà. Lluís XVI ja no era Rei per la Gràcia de Déu, sinó una mena de representant del poble.
La guerra, però, es decantava del costat austríac i el 13 d’agost del 1792 els burgesos més perjudicats per la situació social, els jacobins, juntament amb els grups populars més radicals, els sans-culotte, van assaltar les Tulleries, van detenir el rei i van exigir la supressió de la monarquia i la convocatòria d’una convenció per sufragi universal. L’Assemblea Legislativa, que substituïa la Constituent, va haver de cedir. El 21 de setembre de 1792 es va proclamar la Primera República, es va instaurar una nova constitució i començà un període de persecució dels enemics interns de la revolució, conegut com Terror.
Execució
L' 11 de desembre va començar el seu procesament judicial, on va ser comdemnat per alta traïció. Va ser sentenciat a morir a la guillotina per 361 vots contra 288, amb 72 abstencions.
Arrabassat de tots els seus títols i honors pel govern igualitari republicà, el Ciutadà Lluís Capet va ser decapitat davant d'una enfervoritzada multitud el 21 de gener de 1793. Lluís, el seu fill de vuit anys, automàticament — per als monàrquics i per a alguns Estats estrangers— passà a ser de jure el Rei Lluís XVII de França.
Precedit per: Lluís XV el Ben Amat |
Rei de França 1774–1792 |
Succeït per: Lluís XVII de jure Napoleó I (emperador) de facto vegeu també Primera República |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís XVI de França |