Iacopo da Varazze: diferència entre les revisions

beat Jaume de Varazze, o
de Varagine
Biografia
Naixement	(it) Jacopo de Fazio ; c. 1228 ; Varazze (Itàlia)
Mort	13 juliol 1298 ↔ 14 juliol 1298 (69/70 anys); Gènova (Itàlia)
Sepultura	San Domenico (en)
Arquebisbe de Gènova
	1292 – juliol 1298 ; ← Opizo (en) – Porchetto Spinola (en) →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Teologia i activitat literària
Ocupació	bisbe catòlic (1292 (Gregorià)–), cronista, arquebisbe, escriptor, teòleg, religiós cristià, sacerdot catòlic, traductor
Orde religiós	Dominics
Consagració	Latino Malabranca Orsini
Enaltiment
	beat ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	13 de juliol (17 de juliol a Gènova)
Iconografia	Com a bisbe, amb un llibre; posant pau entre dos cavallers que lluiten
Obra
	Obres destacables (1298 (Gregorià)) Llegenda àuria ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:55, 31 març 2011

Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.^[1] Va ser proclamat beat en 1816.

Biografia

Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec en 1244 i en 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.

En 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, en 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.

Obres literàries

Article principal: Llegenda àuria

La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle XIII, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes. Se'n féu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l’any 1494.

També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).

Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.

Referències

↑ Casas Codinach, Sònia «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 13. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

Sermones.net: Thesaurus sermonum Iacobi de Voragine (francès - llatí)
Biografia (anglès)

[1] Casas Codinach, Sònia «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 13. ISSN: 1695-2014.

[1]

@@ Línia 32: / Línia 32: @@
 [[Fitxer:Heidelberg cpg 144 Elsässische Legenda Aurea 338v.jpg|thumb|left|200px|Manuscrit de la ''Legenda sanctorum'' de  1419, a la biblioteca universitària de Heidelberg.]]
 * ''Article principal: [[Llegenda àuria]]
-La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle XIII, coneguda com a  ''[[Llegenda àuria]]'' (''Legenda sanctorum''). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font [[Iconografia|iconogràfica]] a molts artistes.
+La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle XIII, coneguda com a  ''[[Llegenda àuria]]'' (''Legenda sanctorum''). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font [[Iconografia|iconogràfica]] a molts artistes. Se'n féu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l’any 1494.
 També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (''Chronicon januense'').