Panatenees

Representació de les Panatenees en un vas grec.

Panatenea fou el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atenea (Atenea Pòlies) protectora de la ciutat.

Fou instituït segons la llegenda per Eurictoni; fins al temps de Teseu es va dir festival d'Atenea però quan Teseu va unificar Àtica va esdevenir festival comú de totes les ciutats i llavors es quan fou anomenada Panatenea.

Els escriptors estan d'acord en què existien dues menes de festivals: la Gran Panatenea i la Petita Panatenea, la primera celebrada cada 4 anys i la segona cada any. Es celebrava en un dia discutit: el dia de la Bendídia o sigui el 20 de Thargelion, o el 28, el 20 o el 17 de Hecatombeon. La Gran Panatenea es feia al tercer any de l'olimpíada. En tot cas el festival no durava un sol dia sinó uns quants, però un era especialment solemne, i en aquest es feia la gran processó. La duració possible era de 12 dies (17 a 28 d'Hecatombeon).

Entre les celebracions hi havia:

Sacrificis de braus, menja, carreres de cavalls i de carros, concursos musicals i gimnàstics i la lampadefòria (per les torxes, ja que es feia de nit) en què els rapsodistes recitaven els poemes d'Homer i altres poemes èpics (a la Gran Panatenea només), els filòsofs discutien, els cuiners s'exhibien i el poble participava en diversos actes. Els concursos musicals, introduïts en temps de Pèricles, es feien a l'odèon i el primer guanyador fou Frinis. Els guanyadors dels concursos guanyaven un pom de flors adornat amb branques d'olivera. Al festival eren freqüents tota mena de danses.

La direcció dels jocs era encarregada a uns funcionaris específics en nombre de deu i el seu termini durava un any.

La solemnitat principal era la processó al temple d'Atenea Pòlies, probablement el darrer dia. Quasi tota la població de l'Àtica hi prenia part a peu o en carro; els joves de les famílies nobles portaven cistelles per a oferir a la deessa. Fins i tots els presoners gaudien de llibertat durant la festa.