Batlle (antic règim): diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
[[Categoria:Política]] |
[[Categoria:Política]] |
||
[[de:Landvogt]] |
|||
[[en:Bailiff]] |
|||
[[es:Bailío]] |
|||
[[fi:Vouti]] |
|||
[[fr:Bailli]] |
|||
[[it:Balivo]] |
|||
[[nl:Baljuw]] |
|||
[[oc:Senescauciá e bailiatge]] |
|||
[[pl:Komornik (prawo)]] |
|||
[[wa:Bayî]] |
Revisió del 01:25, 2 abr 2011
Batlle o Batle, segons el DCVB, del llatí bajŭlu, "bastaix", que en el llatí medieval passà del significat de carregat materialment al de carregat d'una funció delegada d'un superior. Fins a l'abolició de les senyories feudals, el batlle era, arreu dels Països Catalans, el delegat territorial del senyor, ja fóra aquest el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu patrimoni, rendes, tributs i fiscalitat i impartia justícia civil en primera instància en la demarcació o batllia que tenia encomanada.
En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir justícia penal, i en general aquesta funció s’anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l’oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.
Amb els Decrets de Nova Planta, s'implantà la figura de l’alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de batlle municipal.
A Andorra batlle ha mantingut un sentit més pròxim a l’original ja que es tracta d’un jutge de primera instància.