Eurojet EJ200: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Veure també: Afegir enllaç
→‎Referencies: Afegir categoria aviació
Línia 53: Línia 53:
[[Categoria: Motors]]
[[Categoria: Motors]]
[[Categoria: Transport]]
[[Categoria: Transport]]
[[Categoria:Aviació]]
[[Categoria: Enginyeria mecànica]]
[[Categoria: Enginyeria mecànica]]

Revisió del 14:01, 2 abr 2011

Dos motors EJ200 sobre els cavallets de manteniment

El ACME EJ200 ( EJ-200 ), es el resultat de el motor demostrador, que per fi, va arribar al motor, definitiu, que en quantitat de dos, equipa el avió multinacional Eurofigter.

Història

L'anglesa Rolls-Royce va començar amb el programa del ministeri de defensa XG-40, en 1982, aquest programa estava dividit en tres fases, a saber, una primera fase d'acopi de tecnologia, anys 1982-88, seguida de desenvolupament del motor, anys 1984-89, i proves del mateix, anys 1989-1995.

Axó va comportar, desenvolupar un nou compressor fan, noves cambres de combustió, nova turbina i nova cambra de post-combustió, amb d'incorporació de nous materials i nous processos de fabricació. Tot axó per aconseguir un major capacitat de empenta i menys peces que fabricar, que en motors anteriors,[1] i en 1986, es va constituir el consorci Eurojet, format per la mateixa Rolls-Royce ( Regne Unit ), Avio ( Itàlia ), MTU Aero Engines ( Alemanya ), e ITP ( Indústria de Turbo Propulsores ( Espanya )).[2] El resultat va ser un motor molt similar, en dimensions, al Tornado RB199 de Rolls-Royce, pro amb menys peces (1800 en contes de les 2845 del RB199) i gaire bé un 50% més d'empenta.

El motor va entrar en proves en desembre de 1986 completant 4.000 cicles de unes 200 hores, cadascun, de funcionament a ple règim, concloent el programa, com estava previst en juny de 1995. Les majors diferencies es la mida molt més grossa de els àleps de la turbina, i perfils més adaptats als vols transsònics i supersònics.

El primers 14 motors amb denominació EJ200 -01A es van entregar en 1991 i es van destinar a proves en el A ccelerated S imulated M ission E ndurance T esting ( Simulador Accelerat de Proves de Duració ), per verificar el disseny del motor i la fiabilitat.[3] A més, el EJ200 ha completat més de 650 vols reals en els diferents aeronaus de desenvolupament des del nivell del mar fins als 15.000 m i de 135 km a velocitats de M2.0. El primer en rebre el certificat de vol va ser la DA3 italià el any 1995 amb el seu primer vol en juny d'aquest any. Al juny de 1999 Eurojet va obtenir l'autorització de vol per al motor estàndard de la producció final amb el llançament de la producció.

Construcció

Vista de la tovera del EJ200, desenvolupada per l'empresa espanyola ITP

El motor es basa en un sistema avançat de disseny modular. Utilitzant tres etapes de ventilador de baixa pressió, cinc etapes de compressor d'alta pressió, amb un disseny especial que evita les guies d'àleps, disminueix el pes i facilita el manteniment,[4] axó proporciona en la primera etapa una relació de compressió de 4,6:1, i en la segona 6,2:1 ( que vol dir en el primer cas, que 4,6 litres d'aire es converteixen en 1 litre). La cambra de combustió també es de nova factura, tipus anell, amb un sistema de injectors de combustible, que redueix al mínim l'emissió de fums, i esta equipada de protecció de temperatura, facilitats de manteniment.

El factor clau per determinar l'eficiència d'un motor de reacció i el treball assolible es la diferència de temperatura i pressió assolides entre l'entrada i la sortida del motor de combustió. I en el cas que ens ocupa, les temperatures assolides en la càmera de combustió es de més de 1800º Kelvin i la relació de compressió es de 25:1, axó provoca que la turbina d'alta pressió ( impulsora dels altres mecanismes del motor ), haguí de menester un refredament especial que no pot ser d'aire, ja que dit refredament disminueix el rendiment de la combustió. I per tant els àleps tenen un recobriment Thermal Barrier Coating ( Recobriment de Barrera Termal ) aplicada amb plasma de dues capes de material ceràmic a base de niquel-crom-itri, axó augmenta la temperatura de funcionament, encara que requereix inspeccions periòdiques per assegurar-ne el funcionament, per més facilitats es igual a la turbina de baixa pressió. També el post-cremador amb sistema d'injectors independents i anell de cremadors, son de construcció modular.

En resum resulta un motor de gran empenta ja en turbopropulsor, ja que arriba a 60 KN ( Kilo Newton )( 6.123 Kg ), en aquesta modalitat, i si actua la post combustió arriba a 90 KN, ( 10.200 Kg ) encara que amb aquesta configuració es redueix la seva vida útil. Tot axó amb un pes total de 1.037 Kg

Característiques Tècniques

Empresa  : Eurojet
Any de fabricació : 1999-
Llargada total : aprox. 4 metres
Diàmetre : 0,85 metres
Pes total : 1.037 Kg
Relació de compressió total : 25:1
Empenta Turborreactor : 6.123 Kg
Empenta amb post-combustió : 10.037 Kg

Aquestes dades han estat obtingudes de les pagines de Eurojet

Veure també

Referencies

  1. Eurojet ENGINES
  2. El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Barcelona 2101 ISBN 978-84-612-7903-6
  3. Eurojet ENGINES- Desenvolupament
  4. Euorojet Turbo Gmg-Tecnology