Soldadura forta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Imatge:Brazing practice.jpg|thumb|Brazing practice]]
[[Imatge:Brazing practice.jpg|thumb|Soldadura oxiacetilència]]
La '''soldadura forta''' (o groga) és una variant de la [[soldadura oxiacetilènica]] (o [[soldadura a gas]]), el procés de la qual, però, s'assembla a l'utilitzat en la [[soldadura tova]]. Els metalls que volem unir no es fonen; per soldar-los s'utilitza un aliatge d'aportació ([[llautó]], aliatges de [[plata]] i d'[[alumini]] entre d'altres).
La '''soldadura forta''' (o groga) és una variant de la [[soldadura oxiacetilènica]] (o [[soldadura a gas]]), el procés de la qual, però, s'assembla a l'utilitzat en la [[soldadura tova]]. Els metalls que volem unir no es fonen; per soldar-los s'utilitza un aliatge d'aportació ([[llautó]], aliatges de [[plata]] i d'[[alumini]] entre d'altres).



Revisió del 10:15, 6 abr 2011

Soldadura oxiacetilència

La soldadura forta (o groga) és una variant de la soldadura oxiacetilènica (o soldadura a gas), el procés de la qual, però, s'assembla a l'utilitzat en la soldadura tova. Els metalls que volem unir no es fonen; per soldar-los s'utilitza un aliatge d'aportació (llautó, aliatges de plata i d'alumini entre d'altres).

Temperatura de fusió

El punt de fusió de l'aliatge d'aportació sempre és inferior a la dels metalls a unir. A causa de les altes temperatures de fusió dels aliatges d'aportació (entre 800ºC i 1100ºC) cal utilitzar l'equip de soldadura oxiacetilènica. També és necessari l'us d'ulleres de protecció, així com

Resistència

Pel que fa a la resistència d'aquesta tècnica de soldadura, es troba entre la resistència de la soldadura tova i la de la soldadura oxiacetilènica.

Exemples

Són necessàries pólvores desoxidants i que les superfícies que volem unir estiguin ben netes.

  • Soldadura de plaques de tungstè a eines de tall, portaeines o mànecs de broques.