Miquel Saperas i Auví: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:02, 7 abr 2011

Miquel Saperas i Auví (Barcelona, 1898 — Barcelona, 21 de juny de 1978) fou escriptor.

Fou secretari de l'Orfeó Català i començà escrivint en revistes de barriada. Fou un poeta sentimental i molt prolífic. Publicà, a més, nombrosos llibres en prosa, lírics, d'assaigs i d'història.

Molt vinculat al Barri de Gràcia, fou membre molt actiu dels Lluïsos de Gràcia. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, La Veu Gracienca, en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de maiquel.

També és conegut com a impulsor de la la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació Amics de Verdaguer. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.^[1]

Obra

Poesia

L'espiga (1921)
Pietat (1933)
Paisatges (1937)
Llantió d'argent (1947)
Poemes d'Itàlia
Cançons

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona^[2]

El cech (1916)
Deliqui (1917)
Cançó de Nadal (1920)
Tres sonets (1927)
La mort(1927)
Poema de la Mort (1929), premi extraordinari dels Mantenidors
Poema de la perfecte alegria (1930)
Poema del meu llibre "Sant Francesch" (1931), 3r accèssit a la Viola d'or i d'argent

Prosa

Breviari de dolor (1946)
La petita història de la meva biblioteca (1961)
El meu llibre de l'Orfeó Català (1962)
El mestre Enric Morera (1969)
Encara assaig (1971)

Teatre

Les ànimes romàntiques (1919)
Carles de Viana

Referències

↑ http://www.verdaguer.cat/home.php?op=25&module=editor
↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Enllaços externs

[1] ttp://www.verdaguer.cat/home.php?op=25&module=editor

[2] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''Miquel Saperas i Auvi''' ([[Barcelona]], [[1898]] — [[Barcelona]], [[21 de juny]] de [[1978]]) fou [[escriptor]].
+'''Miquel Saperas i Auví''' ([[Barcelona]], [[1898]] — [[Barcelona]], [[21 de juny]] de [[1978]]) fou [[escriptor]].
 Fou secretari de l'[[Orfeó Català]] i començà escrivint en revistes de barriada. Fou un poeta sentimental i molt prolífic. Publicà, a més, nombrosos llibres en prosa, lírics, d'assaigs i d'història.
@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Molt vinculat al [[Barri de Gràcia]], fou membre molt actiu dels [[Lluïsos de Gràcia]]. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, ''La Veu Gracienca'', en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de '''maiquel'''.
-També és reconegut com a impulsor de la la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació [[Amics de Verdaguer]]. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.<ref>http://www.verdaguer.cat/home.php?op=25&module=editor</ref>
+També és conegut com a impulsor de la la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació [[Amics de Verdaguer]]. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.<ref>http://www.verdaguer.cat/home.php?op=25&module=editor</ref>
 ==Obra==
@@ Línia 17: / Línia 17: @@
 '''Poemes presentats als [[Jocs Florals de Barcelona]]'''<ref>[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques</ref>
+* ''El cech'' ([[1916]])
+* ''Deliqui'' ([[1917]])
+* ''Cançó de Nadal'' ([[1920]])
+* ''Tres sonets'' ([[1927]])
+* ''La mort''([[1927]])
 * ''Poema de la Mort'' ([[1929]]), premi extraordinari dels Mantenidors
+* ''Poema de la perfecte alegria'' ([[1930]])
 * ''Poema del meu llibre "Sant Francesch"'' ([[1931]]), 3r accèssit a la [[Viola d'or i d'argent]]