Ubis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:28, 21 nov 2006

Ubis (llatí Ubii) foren un poble germànic que en temps de Cèsar vivia a la riba oriental del Rin, al altra costat dels trevirs. Cèsar va fer un pont al país dels treviris i va entrar al dels ubis, que eren mes civilitzats que altres pobles ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts a les costums dels gals. En temps de Cèsar els sueus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a Roma; van donar hostatges a Juli Cèsar i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu. En temps d'August els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i Agripa els hi va donar terres a la zona de la actual Colònia (llavors Colònia Agrippina). El poble fou anomenat Agripinencs (Agrippinenses) per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país.

Quant vivien al est del Rin tenien al nord als sigambris, però al traslladar-se al oest limitaven al nord amb els gugerns i al sud amb els trevirs.

Revisió del 21:25, 27 set 2006 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:28, 21 nov 2006 modifica desfés Xtv (discussió \| contribucions) 10.582 edits m desamb Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	'''Ubis''' (llatí ''Ubii'') foren un poble germànic que en temps de Cèsar vivia a la riba oriental del [[Rin]], al altra costat dels [[trevirs]]. Cèsar va fer un pont al país dels treviris i va entrar al dels ubis, que eren mes civilitzats que altres pobles ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts a les costums dels gals. En temps de Cèsar els sueus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a Roma; van donar hostatges a [[Juli Cèsar]] i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu. En temps d'August els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i [[Agripa]] els hi va donar terres a la zona de la actual [[Colònia]] (llavors Colònia ''Agrippina''). El poble fou anomenat Agripinencs (''Agrippinenses'') per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país.		'''Ubis''' (llatí ''Ubii'') foren un poble germànic que en temps de Cèsar vivia a la riba oriental del [[Rin]], al altra costat dels [[trevirs]]. Cèsar va fer un pont al país dels treviris i va entrar al dels ubis, que eren mes civilitzats que altres pobles ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts a les costums dels gals. En temps de Cèsar els sueus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a Roma; van donar hostatges a [[Juli Cèsar]] i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu. En temps d'August els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i [[Agripa]] els hi va donar terres a la zona de la actual [[Colònia (Alemanya)\|Colònia]] (llavors Colònia ''Agrippina''). El poble fou anomenat Agripinencs (''Agrippinenses'') per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país.

	Quant vivien al est del Rin tenien al nord als [[sigambris]], però al traslladar-se al oest limitaven al nord amb els [[gugerns]] i al sud amb els [[trevirs]].		Quant vivien al est del Rin tenien al nord als [[sigambris]], però al traslladar-se al oest limitaven al nord amb els [[gugerns]] i al sud amb els [[trevirs]].