Diferència entre revisions de la pàgina «Haydar Tura»

Salta a la navegació Salta a la cerca
1 octet eliminats ,  fa 10 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-</ref>. +</ref>)
m (Haydar Tura Khan mogut a Haydar Tura: Afegit de Khan no adeqüat)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-</ref>. +</ref>))
Haydar va entrar llavors a palau als tres dies de la mort del pare i després de les pregaries de costum va rebre el jurament de fidelitat dels subdits. Utkhur Kushbegi va conservar el càrrec de visir i el seu fill Muhammad Hakim fou nomenat governador de Karshi; els germans d'Haydar, Nasr al-Din i Muhammad Husayn foren nomenats governadors de [[Merv]] i de [[Samarcanda]]. Umar i els seus germans conservaven Miankal, Penjenbeh i Ketteh Kurgan i se'ls va unir Khoja Keye, governador de [[Kermineh]]. Haydar va marxar contra ells i els va derrotar; un miler de presoners de [[Shar-i Sabz]] foren executats. Umar i Fazil amb els seus fills foren capturats en un llogaret i executats; Mahmud va poder escapar a Khokand i Khoja Keya a Shahr-i Sabz. Després d'això Haydar va retornar a Bukharà. Poc després el seu germà Muhammad Husayn de Samarcanda fou acusat de donar suport als rebels de Shar-i Sabz i de [[Khokand]] i fou deposat del seu govern que fou donat a un persa anomenat Dewlet Kushbegi. Haydar va donar una pensió al seu germà i el va mantenir sota vigilància.
 
Després va empresonar i executar als fills d'Hajj Muhammad Khan, antic governant de Merv, i dels seus parents Kerim Khan i Bairam Ali Khan; un total de dotze prínceps foren degollats. Les vídues i els infants foren regalats. Mai es va saber de quin crim estaven acusats. Aquestes execucions van alarmar a Nasr al-Din que va abandonar el seu govern de Merv i se'n va anar amb la seva família cap a [[Meshed]]. El xa li va concedir una pensió i li va donar el títol d'Amir Din Nasr Mur <ref> durant anys va visitar anualment Teheran; més tard el [[1839]] estava a [[Constantinoble]] i a l'any següent a [[Rússia]] </ref>.
 
Va fer front a la revolta dels ketais i els quiptxaqs <ref> aquesta rebel·lió esta considerada una reacció dels uzbeks contra les mesures centralitzadores iniciades tímidament pels [[Mangit|mangits]] </ref>, que van tenir el suport de la confederació dels keneges <ref> aquesta confederació estava formada per diverses tribus, destacant les tribus uzbekes oposades a l'emir; la tribu dels keneges era una de les tribus que donava nom a la confederació</ref>que governava a Shahr-i-Sabz, el ''beklik'' de la qual es va fer independent i ho va restar fins 1855-1856.
190.648

modificacions

Menú de navegació