Llei científica

Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets. Es defineix també com una regla i norma constant i invariable de les coses, nascuda de la causa primera o de les qualitats i condicions d'aquestes. En general, s'expressa matemàticament. Les lleis generals poden tenir una prova indirecta testejant proposicions particulars derivades d'elles i que siguin verificables. Els fenòmens inaccessibles reben una prova indirecta del seu comportament a través de l'efecte que puguin produir sobre altres fets que es puguin observar i experimentar. A les ciències naturals, una llei científica és una regla que relaciona esdeveniments que tenen una ocurrència conjunta, generalment causal, i que ha estat posada de manifest seguint el mètode científic. S'accepta que després d'una llei científica natural existeix cert mecanisme necessari que fa que les coses succeeixin de certa manera, regularment. A les ciències socials, una hipòtesi científica confirmada es refereix a una característica que és comuna a molts fenòmens socials diferents, i que presenten un patró regular o constant al llarg del temps en determinades circumstàncies Així, es diu que els subjectes socials es comporten sota les mateixes característiques, és a dir, d'acord amb la llei de comportament. De vegades es considera que algunes lleis socials són contingents o històricament condicionades.

Bibliografia

• Galileu Galilei: Diálogo sobre los dos máximos sistemas del mundo, Librería del Colegio SA.
• Henri Poincaré: Últimos pensamientos, Ed. Espasa-Calpe Argentina SA.
• Max Planck: Autobiografía científica, Ediciones Leviatan.