Vibració

Amplitud de vibracions en la carrosseria d'un cotxe, originades en les irregularitats del paviment.

Un dels possibles maneres de vibració d'un tambor circular (veure altres maneres).

En la seva forma més senzilla, una vibració es pot considerar com un moviment repetitiu al voltant d'una posició d'equilibri. La posició de "equilibri" és a la qual arribarà quan la força que actua sobre ell sigui zero. Aquest tipus de vibració es diu vibració de cos sencer, el que vol dir que totes les parts del cos es mouen juntes en la mateixa adreça en qualsevol moment.

Introducció

Convé separar el concepte de vibració de el d'oscil·lació, ja que les oscil·lacions són d'una amplitud molt major; així per exemple, al caminar, les nostres cames oscil·len, al contrari de quan vam tremolar -de fred o de por-. Com les vibracions generen moviments de menor magnitud que les oscil·lacions entorn d'un punt d'equilibri, el moviment vibratorio pot ser linearizado amb facilitat. En les oscil·lacions, en general, hi ha conversió d'energies cinètica en potencial gravitatòria i viceversa, mentre que en les vibracions hi ha intercanvi entre energia cinètica i energia potencial elàstica.

A més les vibracions a l'ésser de moviments periòdics (o cuasiperiódics) de major freqüència que les oscil·lacions solen generar ones sonores la qual cosa constituïx un procés disipatiu que consumeix energia. A més les vibracions poden ocasionar fatiga de materials.

Tipus de vibració

• Vibració lliure: fet que es produeix quan a un sistema mecànic se li aplica un estímul inicial i es deixa que actui lliurement per comprobar el seu comportament a aquest estímul. Un exemple sobre aquest tipus d'acció seria el fet de col·locar un objecte pesant a un pèndol i deixar-lo anar a una certa alçada. Llavors, aquest sistema vibrarà amb un o més freqüències naturals, fins que finalment retorni al seu estat inicial, si pot.
• Vibració forçada: tenint un sistema mecànic, hi apliquem de manera continuada un estímul. Un exemple clar d'aquest tipus de vibració prodria ser aquell que es produeix en una rentadora, ja que el tambor i el motor produeixen una vibració constant a tota l'estructura.

Efectes de la vibració

La vibració és la causa de generació de tot tipus d'ones. Tota força que s'apliqui sobre un objecte genera pertorbació. L'estudi del soroll, la vibració i la severitat en un sistema es denomina NVH. Aquests estudis van orientats a amidar i modificar els paràmetres que li donen nom i que es donen en vehicles a motor, de forma més detallada, en cotxes i camions.

Tipus de vibracions

Vibracions lliures: Es produeixen quan un sistema mecànic es posa en marxa amb una aportació inicial i després se li permet vibrar lliurement. Un exemples d'aquest tipus de vibració es la de colpejar una forquilla de sintonia i deixar que soni. Els sistemes llavors vibren a una o més de les seves "freqüències naturals" fins arribar a zero.

Vibració forçada: És quan una força alterna o de moviment s'aplica a un sistema mecànic. Exemples d'aquest tipus de vibració inclouen un tremolor rentadora causa d'un desequilibri, les vibracions de transport (causada pel motor de camió, molls, carreteres, etc), o la vibració d'un edifici durant un terratrèmol. En vibració forçada la freqüència de la vibració és la freqüència de la força o el moviment aplicat, amb ordre de magnitud ja que depenen del sistema mecànic real.

Vibració de cos sencer

Es coneix com vibració de cos sencer, quan un element es troba oscil·lant repetitivament al voltant d'una posició d'equilibri. En el moment que la suma de forces que actuan sobre aquest objecte s'iguali a 0, l'objecte es mantindrà en la posició d'equilibri. S'anomena vibració de cos sencer perquè totes les parts del cos es mouen cap a la mateixa adreça.

Proves de vibració

Els assaigs de vibració s'aconsegueix mitjançant la introducció d'una funció de força en una estructura, generalment amb algun tipus d'agitador. Alternativament, un DUT (Device Under Test| dispositiu de mesura) s'adjunta a la "taula" d'un agitador. Per a la freqüències de força relativament baixes s'utilitzen agitadors servohidràulics. Per a freqüències més altes s'utilitzen agitadors electrodinàmics. Generalment un o varis punts de controls són situats a la DUT-lateral d'un aparell que el manté amb una acceleració especificada. Altres punts de resposta són el nivell de vibració màxima (ressonància) o nivell de vibració mínima (anti -ressonància).

Dos tipus de proves de vibració típics són realitzades a l'atzar:

• Proves sinusoidals: són realitzades per a l'estudi de la resposta estructural del dispositiu sota prova (DUT).
• Proves aleatories: (totes les freqüències a la vegada), aquesta es considera generalment per replicar més de prop el món real, com ara aportacions de la carretera a un automòbil en moviment.

La majoria de proves de vibració es realitzen en un únic eix DUT a la vegada, encara que la majoria de les vibracions del món real es produeix en els diferents eixos simultàniament.

Vegi's també

• Análisis dinàmico
• Análisis espectral
• Movimiento armónico complejo
• Anàlisi modal amb elements finits

Enllaços externs

Vegeu Vibració en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari

• Què és la vibració (www.DLIengineering.com)
• Thermotron Industries, Fundamentals of Electrodynamic Vibration Testing Handbook
• Nelson Publishing, Evaluation Engineering Magazine
• Informació en castella [1]