Òlbia Pòntica

Olbia i les altres colònies gregues a la costa septentrional del mar negre.

Òlbia (grec antic: Óλβια; llatí: Olbia; ucraïnès: О́львія) fou una ciutat grega d' Escítia, que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada Boristenes del nom del principal riu d' Escítia (riu ara anomenat Dnipró) i del poble dels boristenites (borysthenitae).

La ciutat era a la vora dreta del Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional, en ucraïnès: Півде́нний Буг, Pivdennyi Buh), al lyman del Buh Meridional just on es converteix en el lyman del Dnipró-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de "Sto Mohyl" (Сто Могил, "100 tombes"), al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mykolàïv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).

Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per Heròdot. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta als gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat.

El 58 aC Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega però fou reconstruïda. Antoní Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altra cop destruïda a la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.

Hi van néixer Poseidonios un historiador i sofista, i Sphaeros un estoic deixeble de Zeno de Cítion.

Vegeu també

• Riu Buh Meridional