Arcont: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:03, 15 abr 2011

Per a altres significats, vegeu «Arcont (gnosticisme)».

Arcont (Archon) fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mític rei Codros el 1068 aC. El fill d'aquest Medó i els seus descendents van rebre el títol d'arconts. El 752 aC l'ofici es va limitar a 10 anys i el 714 aC es va abolir la vinculació del càrrec a la noblesa i el límit de temps va passar a ser d'un any. El 683 aC el poder fou dividit entre nou arconts. Amb Soló les classes adinerades podien optar al càrrec, i amb Aristides va ser obert a tots el ciutadans. Clístenes va establir l'elecció per votació. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduïts a un càrrec religiós i algunes funcions judicials.Els arconts estaven dividits en el president o arcont epònim (l'any portava el seu nom), encarregat de diverses funcions religioses; l'arcont rei o archon basileus, amb diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei; l'arcont polemarc, encarregat dels afers de la guerra; i els sis arconts tesmotetes (literalment donants de lleis) que administraven justícia excepte en casos dels propis arconts o de màximes autoritats, i revisaven les lleis una vegada a l'any.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{polisèmia|Arcont (gnosticisme)}}
-'''Arcont''' (''Archon'') fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mític rei Codros el [[1068 aC]]. El fill d'aquest Medó i els seus descendents van rebre el títol d'arconts.
+'''Arcont''' (''Archon'') fou el nom atenenc de la suprema autoritat establerta quan es va abolir la reialesa a la mort del mític rei [[Codros]] el [[1068 aC]]. El fill d'aquest [[Medó]] i els seus descendents van rebre el títol d'arconts. El [[752 aC]] l'ofici es va limitar a 10 anys i el [[714 aC]] es va abolir la vinculació del càrrec a la noblesa i el límit de temps va passar a ser d'un any. El [[683 aC]] el poder fou dividit entre nou arconts. Amb [[Soló]] les classes adinerades podien optar al càrrec, i amb [[Aristides d'Atenes|Aristides]] va ser obert a tots el ciutadans. [[Clístenes]] va establir l'elecció per votació. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduïts a un càrrec religiós i algunes funcions judicials.Els arconts estaven dividits en el president o [[arcont epònim]] (l'any portava el seu nom), encarregat de diverses funcions religioses; l''''arcont rei''' o ''archon basileus'', amb diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei; l''''arcont polemarc''', encarregat dels afers de la guerra; i els sis '''arconts tesmotetes''' (literalment donants de lleis) que administraven justícia excepte en casos dels propis arconts o de màximes autoritats, i revisaven les lleis una vegada a l'any.
-El [[752 aC]] l'ofici es va limitar a 10 anys i el [[714 aC]] es va abolir la vinculació del càrrec a la noblesa i el límit de temps va passar a ser d'un any. El [[683 aC]] el poder fou dividit entre nou arconts. Amb [[Soló]] les classes adinerades podien optar al càrrec, i amb [[Aristides d'Atenes|Aristides]] va ser obert a tots el ciutadans. [[Clístenes]] va establir l'elecció per votació. Progressivament van anar perdent poder i van quedar reduïts a un càrrec religiós i algunes funcions judicials.
-Els arconts estaven dividits en el president o [[arcont epònim]] (l'any portava el seu nom), encarregat de diverses funcions religioses; l'arcont rei o arcont basileus, amb diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei; l'arcont polemarc, encarregat dels afers de la guerra; i els sis arconts tesmotetes (literalment donants de lleis) que administraven justícia excepte en casos dels propis arconts o de màximes autoritats, i revisaven les lleis una vegada a l'any.
 [[Categoria:Magistratures de l'antiga Grècia]]