Fibrat: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
En [[ |
En [[geometria]], un '''fibrat''' (o '''feix fibrat''') és una [[Funció matemàtica|funció]] [[contínua]] [[suprajectiva]] π, d'un [[espai topològic]] ''V'' a un altre [[espai topològic]] ''B'', que satisfà una altra condició que ho fa d'una manera particularment simple localment. Introduint un altre espai topològic ''F'', utilitzem la funció de projecció de ''B'' × ''F'' → ''B'' com a model. Per exemple en el cas d'un [[fibrat vectorial]], ''F'' és un [[espai vectorial]] sobre els nombres reals. |
||
== Definició == |
== Definició == |
||
Un ''' |
Un '''fibrat''' consisteix en una quaterna <math>(E, B,\pi, F)</math>, on ''E'', ''B'' i ''F'' són [[varietat]]s i <math>\pi: E\longrightarrow B </math> és una [[funció contínua|aplicació contínua]] i [[funció suprajectiva|suprajectiva]], de manera que s'ha de complir que qualsevol element <math> x\in B </math> té un entorn <math> U_{\alpha}</math> dins de ''B'', tal que <math>\pi^{-1}(U_{\alpha}) </math> és [[homeomorf]] a <math> U_{\alpha}\times F </math >, d'una manera que <math>\pi</math> transporta a la projecció sobre el primer factor (és a dir, si <math>p: U_{\alpha}\times F\longrightarrow U_{\alpha}</math> satisfà <math> p (i, f) = i </math> qualsevol que siguin <math> i\in U_{\alpha}</math> i <math> f\in F </math>). A més s'exigeix que <math>\phi_{\alpha}:\pi^{-1}(U_{\alpha})\longrightarrow U_{\alpha}\times F </math> sigui un [[homeomorfisme]]. Així <math>\pi = p\circ\phi_{\alpha}</math>. |
||
<div style="text-align: center;"> |
<div style="text-align: center;"> |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
La varietat ''B'' es denomina '''espai de base''' del fibrat, ''E'' es diu '''espai total''', per a tota <math> x\in B </math> el conjunt <math>\pi^{-1}(x)</math> es diu la '''[[fibra]] en ''x''''' i la funció <math>\pi</math> s'anomena la '''funció de projecció'''. |
|||
== Exemples == |
== Exemples == |
||
Cada funció de projecció natural '' |
Cada funció de projecció natural ''p'': ''B'' × ''F'' → ''B'' és un fibrat. Els fibrats com aquests es diuen els '''fibrats trivials'''. Un exemple estàndard, localment trivial però no (globalment) trivial és la [[banda de Möbius]] com ''L'', en la qual ''B'' es pot prendre com un cercle i ''F'' un segment de línia. La ''torçada'' de la cinta és evident només globalment, mentre que localment l'estructura de la cinta defineix la topologia. Cada [[fibrat vectorial]] és un fibrat; aquí ''F'' és un [[espai vectorial]] sobre els nombres reals. Per qualificar com fibrat vectorial, les transicions que relacionen els entorns localment trivials hauran de ser lineals també. Cada [[espai recobridor]]'') és un fibrat, aquí l'espai fibra ''F'' és [[discret]]. |
||
Cada fibrat π: '' |
Cada fibrat ''π'': ''L'' → ''B'' és una [[funció oberta]], ja que les projeccions de productes cartesians són funcions obertes. |
||
== Seccions == |
== Seccions == |
||
Una [[secció (matemàtiques)|secció]] d'un fibrat és una funció contínua, '' f '': '' |
Una [[secció (matemàtiques)|secció]] d'un fibrat és una funció contínua, '' f '': ''B'' → ''E'' tal que ''π''(''f''(''x'')) = ''x'', per a tot element ''x'' de ''B''. Com que els fibrats en general no tenen seccions, un dels propòsits de la teoria és explicar la seva existència. Això condueix a la teoria de les [[classe característica|classes característiques]] a [[topologia algebraica]]. |
||
== Grup estructural == |
|||
Hi ha, de vegades, un [[grup topològic]] '' G '' de transformacions de '' L '', tal que si '' ρ '' denota l'acció, '' π (ρ (g) [e]) = π (i) '' per '' g '' a '' G '' i '' i '' a '' L ''. La condició indica que cada [[òrbita (matemàtiques)|G-òrbita]] resideix dins d'una sola fibra. En aquest cas, '' G '' es diu [[grup (matemàtiques)|grup]] estructural del fibrat. Per qualificar com '' G ''-fibrat, les condicions que s'aparellen entre les veïnatges trivialitzar locals haurien de ser [[els Intertwined]] s de [[acció del grup|G-accions]] també. |
|||
Si, a més, actua '' G '' [[acció del grup|lliurement]], [[acció del grup|transitivament]] i [[continu|contínuament]] sobre cada fibra, aleshores anomenem l'fibrat ''' fibrat principal de '''. Un exemple d'un fibrat principal que passa naturalment en geometria és el fibrat de totes les bases dels [[espai tangent|espais tangents]] a una [[varietat]], amb '' G '' [[grup general lineal]], la restricció en [[geometria de Riemann]] a les bases ortonormals, limitaria G al [[grup ortogonal]]. Vegeu [[vierbein]] per a més detalls. |
|||
Fer '' G '' explícit és essencial per a les operacions de crear un [[fibrat associat]], i fer necessària la [[reducció del grup estructural d'un fibrat]]. |
|||
== Aplicacions == |
== Aplicacions == |
||
Un dels usos primaris dels fibrats és a les [[teoria de gauge |
Un dels usos primaris dels fibrats és a les [[teoria de gauge]]. |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Línia 38: | Línia 32: | ||
* [http://mathworld.wolfram.com/FiberBundle.html MathWorld: Fiber Bundle] |
* [http://mathworld.wolfram.com/FiberBundle.html MathWorld: Fiber Bundle] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Geometria]] |
||
[[de:Faserbündel]] |
[[de:Faserbündel]] |
Revisió del 14:57, 15 abr 2011
En geometria, un fibrat (o feix fibrat) és una funció contínua suprajectiva π, d'un espai topològic V a un altre espai topològic B, que satisfà una altra condició que ho fa d'una manera particularment simple localment. Introduint un altre espai topològic F, utilitzem la funció de projecció de B × F → B com a model. Per exemple en el cas d'un fibrat vectorial, F és un espai vectorial sobre els nombres reals.
Definició
Un fibrat consisteix en una quaterna , on E, B i F són varietats i és una aplicació contínua i suprajectiva, de manera que s'ha de complir que qualsevol element té un entorn dins de B, tal que és homeomorf a , d'una manera que transporta a la projecció sobre el primer factor (és a dir, si satisfà qualsevol que siguin i ). A més s'exigeix que sigui un homeomorfisme. Així .
La varietat B es denomina espai de base del fibrat, E es diu espai total, per a tota el conjunt es diu la fibra en x i la funció s'anomena la funció de projecció.
Exemples
Cada funció de projecció natural p: B × F → B és un fibrat. Els fibrats com aquests es diuen els fibrats trivials. Un exemple estàndard, localment trivial però no (globalment) trivial és la banda de Möbius com L, en la qual B es pot prendre com un cercle i F un segment de línia. La torçada de la cinta és evident només globalment, mentre que localment l'estructura de la cinta defineix la topologia. Cada fibrat vectorial és un fibrat; aquí F és un espai vectorial sobre els nombres reals. Per qualificar com fibrat vectorial, les transicions que relacionen els entorns localment trivials hauran de ser lineals també. Cada espai recobridor) és un fibrat, aquí l'espai fibra F és discret.
Cada fibrat π: L → B és una funció oberta, ja que les projeccions de productes cartesians són funcions obertes.
Seccions
Una secció d'un fibrat és una funció contínua, f : B → E tal que π(f(x)) = x, per a tot element x de B. Com que els fibrats en general no tenen seccions, un dels propòsits de la teoria és explicar la seva existència. Això condueix a la teoria de les classes característiques a topologia algebraica.
Aplicacions
Un dels usos primaris dels fibrats és a les teoria de gauge.