Picard: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m r2.7.1) (Robot afegeix: lt:Pikardų kalba |
||
Línia 262: | Línia 262: | ||
[[li:Picardisch]] |
[[li:Picardisch]] |
||
[[lmo:Lingua piccarda]] |
[[lmo:Lingua piccarda]] |
||
[[lt:Pikardų kalba]] |
|||
[[nds:Picardsch]] |
[[nds:Picardsch]] |
||
[[nl:Picardisch]] |
[[nl:Picardisch]] |
Revisió del 00:33, 20 abr 2011
Picard | |
---|---|
Altres noms | picart, patois du nord (patuès del nord), chtimi, chti o rouchi |
Tipus | llengua, llengua viva i supradialecte |
Ús | |
Parlants | ~ 700.000 |
Parlants nadius | 700.000 |
Parlat a | Alts de França i Valònia |
Autòcton de | Hainaut, Picardia, Nord-Pas-de-Calais i Normandia |
Estat | França i Bèlgica |
Classificació lingüística | |
Indoeuropea Itàlica | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | França: cap legislació a nivell general Bèlgica: llengua regional endògena. |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-1 | - |
ISO 639-2 | roa |
ISO 639-3 | pcd |
Glottolog | pica1241 |
Linguasphere | 51-AAA-he |
Ethnologue | pcd |
UNESCO | 398 |
IETF | pcd |
Endangered languages | 3276 |
El picard és una de les llengües romàniques més properes al francès i com aquest és una de les llengües d'oïl, fins al punt que hi ha una polèmica sobre si és un idioma independent o n'és un dialecte.
Altres denominacions
La parla rep altres denominacions com picart, patois du nord (patuès del nord), chtimi, chti o rouchi, aquest últim un dialecte picard, considerada sovint com a una parla d'oïl diferent, que és parlat al Hainaut Occidental, entre Mons i la línia Tournai-Soignes-Ath-Mouscron.
Localització
Es parla a les regions franceses de la Picardia (llevat del sud de l'Oise i de l'Aisne) i Nord-Pas de Calais (llevat de la zona de Dunkerque, de parla neerlandesa flamenca) i a Bèlgica a la major part de la província d'Hainaut, fins a La Louvière a l'est (entre Mons i Charleroi).
Parlants
Sense estadístiques globals ni fiables. Tanmateix, una enquesta feta a Amiens (1980-1981), mostrava que el 46% dels homes i el 29% de les dones nascudes el 1942 declaraven parlar picard.
Trets lingüístics
Vegeu-ne les característiques a Jean-Michel Eloy (Universitat de Picardia Jules Verne, Laboratori d'Estudis Sociolingüístics sobre Contacte de Llengües i Política Lingüística (LESCLaP), Centre d'Estudis Picards): El picard, llengua d'oïl.
Normativització
Sense cap normativa generalment acceptada. Tot i així, des d'un punt de vista ortogràfic, una part important dels autors estan d'acord en una sèrie de principis que poden tendir a una certa normativització:
- Represa del codi ortogràfic francès, tot tenint en compte les particularitats fonètiques del picard.
- Utilització raonada de lletres mudes o variants gràfiques per permetre una correcta identificació dels mots. Aquest ús pot tenir un màxim entre els escriptors tradicionals, més propers a l'ortografia francesa, i pràcticament desaparèixer entre els partidaris de mètodes fonetistes. En una situació intermèdia es trobaria l'adaptació del sistema Feller per al picard feta per Fernand Carton.
- Tendència a esborrar les particularitats locals per permetre una comprensió com més àmplia millor. En alguns autors s'arriba a la utilització d'arxigrafemes que possibiliten lectures múltiples.
Estatus legal
Reconeguda com a llengua regional endògena a l'Estat belga, segons un decret de l'executiu de la Comunitat francesa adoptat el 1990. Es beneficia, sobretot pel que fa a la presència als mitjans de comunicació, de les accions de l'Oficina de les Llengües Regionals Endògenes.
A l'Estat francès, no es beneficia de cap legislació a nivell general i la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries resta bloquejada.
Formació
A l'Estat francès es reconegut de fet pel Ministeri d'Educació Nacional i s'ensenya a les IUFM de la regió i pot estudiar-se de manera facultativa.
Bibliografia
- Bril, Laurence. Le parler chti (en francès). París: Ed. De Borée, 2008.
- Braillon, J. M.. Dictionnaire général français-picard. Ed. Lemé, FIPQ, 2001-2003. (3 volums).
- Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Atlas Linguistique et Ethnographique picard (en francès). París: Ed. del CNRS, 1989-1997. (2 volums).
- Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Le parler du Nord-Pas de Calais (en francès). París: Ed. Bonneton, 2006.
- Dawson, Alain. Le "Chtimi" de poche, parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2002.
- Dawson, Alain. Le Picard de poche (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2003.
- Dawson, Alain. Parle-moi "Chti"! Pale-me in "Chti"! Le parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2006.
- Debrie, René. Eche pikar bèl é rade. París: Ed. Omnivox, 1983.
- Dubois, Raymond. Le domaine picard, délimitation et carte systématique dressée pour servir à l'inventaire général du "picard" et autres travaux de géographie linguistique (en francès). Arràs: Archives Départementales du Pas-de-Calais, 1957.
- Goscinny, René; Uderzo, Albert. Asterix i rinte à l'école (en picard). París: Ed. Albert René, 2004.
- Goscinny, René; Uderzo, Albert. Astérix pi Obélix is ont les ages. Ch'live in dor (en picard). París: Ed. Albert René, 2010.
- Gryson, Pierre-Marie; Poulet, Denise. Le chti pour les nuls (en francès). París: First editions, 2009.
- Lusignan, Serge; Gervais, Diane «"Picard" et "Picardie", espace linguistique et structures sociopolitiques» (en francès). Carnets d'Atelier de Sociolinguistique, 2.
- Ovart-Baratte, Elise. Les Ch'tis c'était les clichés (en francès). París: Ed. Calmann-Lévy, 2008.
- Pooley, Timothy. Chtimi: The Urban Vernaculars of Northern France (en anglès). Clevedon: Mulitilingual Matters Ltd., 1996.
Enllaços externs
Hi ha una edició en picard de la Viquipèdia |
- Ch'lanchron
- Ortografia del picard, en francès
- chtimipicard.free.Pàgina molt completa sobre el picard
- Diccionaris picards
- mitja de comunicació en picard
- Informació sobre Picard a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “pcd” (anglès)