Credo de Nicea: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sl:Nicejska veroizpoved
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
El '''Credo Nicea''' o '''Símbol de la fe''' és un [[dogma]] de [[fe]] dels continguts del [[Cristianisme]] promulgada en el [[Concili de Nicea I]] ([[325]]). L'objecte del credo de Nicea era consensuar una definició dels dogmes de la fe cristiana, impedida fins aleshores per l'escassa institucionalització i les fortes variants regionals. L'Adversari principal de la doctrina va ser el [[arrianisme]], un corrent teològica que negava la divinitat de [[Jesús]]; altres problemes teològics, especialment trinitaris, no es resoldrien fins al [[Concili de Constantinoble I|Primer Concili de Constantinoble]] , quan el caràcter diví de l'[[Esperit Sant]] es va afirmar definitivament.
El '''Credo de Nicea''' o '''Símbol de la fe''' és un [[dogma]] de [[fe]] dels continguts del [[cristianisme]] promulgada en el [[Concili de Nicea I]] ([[325]]). L'objecte del credo de Nicea era consensuar una definició dels dogmes de la fe cristiana, impedida fins aleshores per l'escassa institucionalització i les fortes variants regionals. L'Adversari principal de la doctrina va ser l'[[arrianisme]], un corrent teològic que negava la divinitat de [[Jesús]]; altres problemes teològics, especialment [[Santíssima Trinitat|trinitaris]], no es resoldrien fins al [[Concili de Constantinoble I|Primer Concili de Constantinoble]] , quan el caràcter diví de l'[[Esperit Sant]] es va afirmar definitivament.


==El credo==
==El credo==

Revisió del 12:24, 21 abr 2011

El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325). L'objecte del credo de Nicea era consensuar una definició dels dogmes de la fe cristiana, impedida fins aleshores per l'escassa institucionalització i les fortes variants regionals. L'Adversari principal de la doctrina va ser l'arrianisme, un corrent teològic que negava la divinitat de Jesús; altres problemes teològics, especialment trinitaris, no es resoldrien fins al Primer Concili de Constantinoble , quan el caràcter diví de l'Esperit Sant es va afirmar definitivament.

El credo

El credo presenta els principis bàsics de la fe ortodoxa d'una manera relativament senzilla, amb la intenció de proporcionar un recurs per memoritzar i proclamar la fe als fidels. Implícitament condemna els errors més difosos, com a mitjà per identificar les possibles dissidències; Modificacions posteriors del credo buscarien donar més precisió a la definició de les heretgies contemporànies.

El Credo de Nicea, símbol de la fe, és acceptat per l'Església Catòlica, les Esglésies Ortodoxes, l'Anglicana, i la majoria de les Esglésies protestants, i representa l'última versió de contingut teològic del cristianisme en la que ortodoxos i catòlics van estar d'acord.

Per a la gran majoria de les denominacions cristianes, el credo Nicea constitueix la base central i incontrovertible de la fe. La professió del mateix és part de la celebració catòlica i ortodoxa de la missa, i forma part de la proclamació de la majoria de les esglésies protestants; l'Acord de Lausana de 1974 l'inclou com a base de la pràctica evangèlica.

Les denominacions que rebutgen en tot o en part el credo, entre elles mormons, Testimonis de Jehovà, i arrians unitaristes són sovint catalogades per les altres de no cristianes, el que ha provocat agres disputes legals en els Estats Units.

Vegeu també

Enllaços externs