Edifici: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.5) (Robot afegeix: mn:Байшин modifica: ltg:Statne
m r2.7.1) (Robot afegeix: bs:Zgrada
Línia 38: Línia 38:
{{commonscat|Buildings}}
{{commonscat|Buildings}}
[[Categoria:Edificis| ]]
[[Categoria:Edificis| ]]

[[ltg:Statne]]


[[an:Edificio]]
[[an:Edificio]]
Línia 45: Línia 47:
[[be-x-old:Будынак]]
[[be-x-old:Будынак]]
[[bg:Сграда]]
[[bg:Сграда]]
[[bs:Zgrada]]
[[cs:Budova]]
[[cs:Budova]]
[[da:Bygning]]
[[da:Bygning]]
Línia 73: Línia 76:
[[la:Aedificium]]
[[la:Aedificium]]
[[lt:Statinys]]
[[lt:Statinys]]
[[ltg:Statne]]
[[mk:Градба]]
[[mk:Градба]]
[[mn:Байшин]]
[[mn:Байшин]]

Revisió del 22:12, 21 abr 2011

Torre Agbar, a Barcelona.

La paraula edifici vol dir «fer foc» (de l'indoeuropeu æde, foc i del llatí facere, fer), la qual cosa no ha d'estranyar quan se segueix dient llar a l'habitatge.

Es tracta d'una obra de fàbrica, dedicat a albergar diferents activitats humanes: habitatge, temple, teatre (edifici), comerç, etc.

De l'origen del nom sembla desprendre's que els primitius van servir per a albergar el foc, evitant que ho apagues la pluja o el vent, car no era senzill encendre'l.

La imaginació humana va millorar les tècniques de construcció i decorar les diverses parts, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura.

Arquitectura clàssica

A l'arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:

Elements dels edificis

Parts del cos d'un edifici són:

  • Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.
  • Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzada en el sòl però oberta a l'aire lliure.
  • Es diu galeria a tot àmbit amb arquejades obertes a l'aire lliure en qualsevol pis i també tota obra sortint en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.
  • Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edifici ja en la seva part interior o exterior.
  • Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.
  • Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dóna pas a les altres.
  • Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la seva volta d'un vaixell invertit.
  • Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.
  • Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.
  • Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.
  • Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.
  • Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.
  • Cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.
  • Claustre són el conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.
  • Trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals. E

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

  • Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració el aparell que és la disposició i trabazó donades als materials emprats en l'obra.
  • El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien el entaulament, els arcs i voltes.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici