Esteve de Perm

sant Esteve de Perm

Biografia
Naixement	1340 Veliki Ústiug
Mort	26 abril 1396 (55/56 anys) Moscou
Dades personals
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	explorador, sacerdot
Orde religiós	Monjos basilians
Enaltiment
prelat
Festivitat	26 d'abril
Iconografia	Com a bisbe oriental

Esteve de Perm, en rus Стефан Пермский (Stefan Permsij) (Velikij Ustiug, Rússia, 1340 – Moscou, 1396) fou un missioner que predicà i evangelitzà els pobles komis, convertint-los al cristianisme i fundant el bisbat de Perm. Va crear l'antiga escriptura pèrmica, amb un alfabet derivat del ciríl·lic. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

Probablement, Esteve nasqué a Velikij Ustiug (Vologda, Nord-oest de Rússia), fill de mare komi. Va fer-se monjo a Rostov, on aprengué grec antic i l'ofici de copista, a més de formar-se com a eclesiàstic.

En 1376 viatjà a Moscou per demanar el permís per predicar i evangelitzar a les terres encara paganes de la conca dels rius Vitxegda i Vim, que li fou concedit pel metropolità i el gran príncep Demetri. S'hi establí i començà l'evangelització dels pobles komis de la regió. No volgué imposar-los, com feien altres missioners, les llengües llatina o eslava antiga, pròpies de l'Església; al contrari, Esteve aprengué la llengua (el komi) i tradicions del poble i creà un sistema propi d'escriptura que s'hi adaptés, partint dels alfabets ciríl·lic i grec, l'antiga escriptura pèrmica, després usada per totes les llengües pèrmiques fins al segle XVIII. La destrucció dels ídols pagans, com ara els bedolls sagrats, l'enemistà amb els religiosos pèrmics, però Esteve els convencé que un déu poderós no hagués permès que un home l'abatés.

El metropolità Pimen, patriarca de Tots els Rus', el consagrà com a primer bisbe de Perm. El nou bisbat i la conversió dels komis de Vitxegda posaren en perill el control que la ciutat de Novgorod tenia sobre la regió, que n'era tributària. Així, en 1385, l'arquebisbe de Novgorod, Aleksei (f. 1359-1388) hi envià un exèrcit per a eliminar el nou bisbat, però Perm, amb l'ajut de la ciutat d'Ustiug, el derrotà. En 1386, Esteva visità Novgorod i l'any següent, Aleksei i la ciutat reconegueren formalment el bisbat de Perm, fent que el tribut passés a Moscou i que aquesta ciutat comencés a distanciar-se de Novgorod i acabés control·lant l'imperi. En 1390, conegué a Moscou Sergi de Ràdonej. Morí el 26 d'abril de 1396 a Moscou, on havia tornat un anys abans.

Epifani el Savi escrigué una vida i panegíric d'Esteve, el Panegíric de Sant Esteve de Perm, on el qualifica de "creador de les lletres pèrmiques". Per a historiadors com Serge Zenkovskij, Sant Esteve, juntament amb Epifani el Savi, Sergi de Ràdonej i Andrei Rubliov, representen el renaixement espiritual i cultural de la Rússia del final de l'Edat mitjana.

El seu cos fou sebollit a la Catedral de la Transfiguració del Kremlin de Moscou, malgrat la petició dels ciutadans de Perm perquè les restes hi fossin trameses.

• 
  Icona russa del s. XVII, amb Esteve camí de Moscou
• 
  Catedral Stefanovskij de Siktivkar, a la ribera del Vitxegda
• 
  Manuscrit komi en alfabet abur o pèrmic, creat per Esteve
• 
  Icona de la Trinitat, s. XIV, atribuïda per la llegenda a Esteve de Perm

Bibliografia i enllaços

• Ferguson, Charles. St. Stefan of Perm and applied linguistics. The Hague: Mouton, 1971.
• Martin, Janet, Medieval Russia, 980-1584. Cambridge, 1995, p. 225–226.

Enllaços externs

• Vida medieval de Sant Esteve
• Life of Saint Stephen, with illustrations