Esteve de Perm: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 36: Línia 36:


[[Epifani el Savi]] escrigué una vida i panegíric d'Esteve, el ''Panegíric de Sant Esteve de Perm'', on el qualifica de "creador de les lletres pèrmiques". Per a historiadors com Serge Zenkovskij, Sant Esteve, juntament amb Epifani el Savi, [[Sergi de Ràdonej]] i [[Andrei Rubliov]], representen el renaixement espiritual i cultural de la Rússia del final de l'Edat mitjana.
[[Epifani el Savi]] escrigué una vida i panegíric d'Esteve, el ''Panegíric de Sant Esteve de Perm'', on el qualifica de "creador de les lletres pèrmiques". Per a historiadors com Serge Zenkovskij, Sant Esteve, juntament amb Epifani el Savi, [[Sergi de Ràdonej]] i [[Andrei Rubliov]], representen el renaixement espiritual i cultural de la Rússia del final de l'Edat mitjana.

El seu cos fou sebollit a la Catedral de la Transfiguració del [[Kremlin de Moscou]], malgrat la petició dels ciutadans de Perm perquè les restes hi fossin trameses.
<gallery>
<gallery>
Fitxer:Stephenperm.jpg|Icona russa del s. XVII, amb Esteve camí de Moscou
Fitxer:Stephenperm.jpg|Icona russa del s. XVII, amb Esteve camí de Moscou
Fitxer:Spas-na-boru.jpg|Església del Salvador al Kremlin, lloc d'enterrament del sant
File:Stef Cathedral Sytyvkar.jpg|Catedral Stefanovskij de Siktivkar, a la ribera del Vitxegda
</gallery>
==Veneració==

El seu cos fou sebollit a l'església del Salvador de Bor del [[Kremlin de Moscou]], malgrat la petició dels ciutadans de Perm perquè les restes hi fossin trameses. El seu culte ja consta en 1472, quan Pacomi el Serbi parla d'una litúrgia del sant. Fou canonitzat en [[1549]] pel patriarca Macari. Durant la invasió polonesa, les restes foren exhumades i amagades. Es trobà el [[bàcul]] de Sant Esteve, i en 1612 Hetman Chodkiewicz el portà al monestir de Suprasl (Lituània), fins que en 1849 fou portat a [[Perm]], on es conserva avui dia.

L'1 de maig de [[1933]], l'església del Salvador de Bor fou enderrocada i les relíquies del sant foren guardades, però ningú no ha sabut on i la seva localització és, avui, desconeguda.
<gallery>
Fitxer:Abur komi inscription.jpg|Manuscrit komi en alfabet abur o pèrmic, creat per Esteve
Fitxer:Abur komi inscription.jpg|Manuscrit komi en alfabet abur o pèrmic, creat per Esteve
Fitxer:Trinity Zuryanskaya.jpg|Icona de la Trinitat, s. XIV, atribuïda per la llegenda a Esteve de Perm
Fitxer:Trinity Zuryanskaya.jpg|Icona de la Trinitat, s. XIV, atribuïda per la llegenda a Esteve de Perm
File:Stef Cathedral Sytyvkar.jpg|Catedral Stefanovskij de Siktivkar, a la ribera del Vitxegda
</gallery>
</gallery>



Revisió del 13:05, 23 abr 2011

Per a altres significats, vegeu «Sant Esteve».
Infotaula de personasant Esteve de Perm
Biografia
Naixement1340 Modifica el valor a Wikidata
Veliki Ústiug Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1396 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMonjos basilians
Enaltiment
Festivitat26 d'abril
IconografiaCom a bisbe oriental

Esteve de Perm, en rus Стефан Пермский (Stefan Permsij) (Velikij Ustiug, Rússia, 1340 – Moscou, 1396) fou un missioner que predicà i evangelitzà els pobles komis, convertint-los al cristianisme i fundant el bisbat de Perm. Va crear l'antiga escriptura pèrmica, amb un alfabet derivat del ciríl·lic. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

Probablement, Esteve nasqué a Velikij Ustiug (Vologda, Nord-oest de Rússia), fill de mare komi. Va fer-se monjo a Rostov, on aprengué grec antic i l'ofici de copista, a més de formar-se com a eclesiàstic.

En 1376 viatjà a Moscou per demanar el permís per predicar i evangelitzar a les terres encara paganes de la conca dels rius Vitxegda i Vim, que li fou concedit pel metropolità i el gran príncep Demetri. S'hi establí i començà l'evangelització dels pobles komis de la regió. No volgué imposar-los, com feien altres missioners, les llengües llatina o eslava antiga, pròpies de l'Església; al contrari, Esteve aprengué la llengua (el komi) i tradicions del poble i creà un sistema propi d'escriptura que s'hi adaptés, partint dels alfabets ciríl·lic i grec, l'antiga escriptura pèrmica, després usada per totes les llengües pèrmiques fins al segle XVIII. La destrucció dels ídols pagans, com ara els bedolls sagrats, l'enemistà amb els religiosos pèrmics, però Esteve els convencé que un déu poderós no hagués permès que un home l'abatés.

El metropolità Pimen, patriarca de Tots els Rus', el consagrà com a primer bisbe de Perm. El nou bisbat i la conversió dels komis de Vitxegda posaren en perill el control que la ciutat de Novgorod tenia sobre la regió, que n'era tributària. Així, en 1385, l'arquebisbe de Novgorod, Aleksei (f. 1359-1388) hi envià un exèrcit per a eliminar el nou bisbat, però Perm, amb l'ajut de la ciutat d'Ustiug, el derrotà. En 1386, Esteva visità Novgorod i l'any següent, Aleksei i la ciutat reconegueren formalment el bisbat de Perm, fent que el tribut passés a Moscou i que aquesta ciutat comencés a distanciar-se de Novgorod i acabés control·lant l'imperi. En 1390, conegué a Moscou Sergi de Ràdonej. Morí el 26 d'abril de 1396 a Moscou, on havia tornat un anys abans.

Epifani el Savi escrigué una vida i panegíric d'Esteve, el Panegíric de Sant Esteve de Perm, on el qualifica de "creador de les lletres pèrmiques". Per a historiadors com Serge Zenkovskij, Sant Esteve, juntament amb Epifani el Savi, Sergi de Ràdonej i Andrei Rubliov, representen el renaixement espiritual i cultural de la Rússia del final de l'Edat mitjana.

Veneració

El seu cos fou sebollit a l'església del Salvador de Bor del Kremlin de Moscou, malgrat la petició dels ciutadans de Perm perquè les restes hi fossin trameses. El seu culte ja consta en 1472, quan Pacomi el Serbi parla d'una litúrgia del sant. Fou canonitzat en 1549 pel patriarca Macari. Durant la invasió polonesa, les restes foren exhumades i amagades. Es trobà el bàcul de Sant Esteve, i en 1612 Hetman Chodkiewicz el portà al monestir de Suprasl (Lituània), fins que en 1849 fou portat a Perm, on es conserva avui dia.

L'1 de maig de 1933, l'església del Salvador de Bor fou enderrocada i les relíquies del sant foren guardades, però ningú no ha sabut on i la seva localització és, avui, desconeguda.

Bibliografia i enllaços

  • Ferguson, Charles. St. Stefan of Perm and applied linguistics. The Hague: Mouton, 1971.
  • Martin, Janet, Medieval Russia, 980-1584. Cambridge, 1995, p. 225–226.

Enllaços externs