Òlbia (Sardenya)

Òlbia

Localització
40° 55′ N, 9° 30′ E
Estat	Itàlia
Regió	Sardenya
Província	Olbia-Tempio
Capital de	província d'Òlbia-Tempio
Població humana
Població	61.048 (2023) (159,13 hab./km²)
Geografia
Superfície	383,64 km²
Altitud	10
Limita amb	Alà dei Sardi Arzachena Padru Loiri Porto San Paolo San Teodoro Monti Sant'Antonio di Gallura Golfo Aranci Telti
Patrocini	Simplici d'Òlbia
Identificador descriptiu
Codi postal	07026
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0789
Identificador ISTAT	090047
Codi del cadastre d'Itàlia	G015
Lloc web	comune.olbia.ot.it

Olbia (en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya que fou part de la província de Sàsser fins el 2001 quan va passara a formar part de la nova província d'Olbia-Tempio. Forma part de la regió de Gal·lura. Limita amb els municipis d'Alà dei Sardi, Arzachena, Golfo Aranci, Loiri Porto San Paolo, Monti, Padru, Sant'Antonio di Gallura i Telti

És a la costa nord-est. El comú té una superfície de 376 km² i prop de 50.000 habitants. Anteriorment havia portat el nom de Terranova, denominació que després va quedar limitada al golf.

Evolució demogràfica

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
2005-	Giovanni Maria Enrico Giovannelli	Forza Italia

Història

Se suposa que fou una colònia grega amb un mític origen d'Hèrcules; el cert es que res se sap de la ciutat fins a la conquesta romana; sota domini romà fou una de les principals ciutats de l'illa i el seu port era el mes utilitzat.

A la Primera Guerra Púnica va ser teatre d'un combat entre el cònsol Cornelius i la flota cartaginesa, en la que el romà va obtenir la victòria i va ocupar la ciutat (259 aC). A la Segona Guerra Púnica fou assolada pels cartaginesos.

Sota l'imperi el nom es va deformar a Ulbia. A l'edat mitjana fou coneguda com Civita, i esdevingué capital de Jutjat de Gallura, i quan el jutjat caigué sota la dominació dels pisans, aquests la van anomenar Terranova. Durant la dominació catalana de Sardenya fou feu de diverses famílies, entre elles els catalans Borges.

Catedral romànica de San Simplicio, dels segles XI-XII, amb planta basilical i tres naus