Fèlix Torres i Amat de Palou: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8: Línia 8:


Membre de la Junta de Barcelona en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat, també en aquest mateix any, va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], el que va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres en acudir al seu defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat bisbe d'[[Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps prelat domèstic.
Membre de la Junta de Barcelona en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat, també en aquest mateix any, va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], el que va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres en acudir al seu defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat bisbe d'[[Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps prelat domèstic.

La ''[[Bible Society]]'' de Londres li encarregà la traducció al [[català]] de la [[Bíblia]], però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Pladevall |nom= Antoni |enllaçautor= |coautors= |títol= Història de l'Església a Catalunya|url= |editorial= Claret |lloc= Barcelona |data= 2007|isbn= 84-9846-002-5 }} </ref>


[[Senador]] per Barcelona, va jurar el [[5 de setembre]] de [[1837]]. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la [[cúria romana]] en [[1839]]; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva ''Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira'', Madrid, 1843, el que li valgué la prohibició per part del [[Vaticà]] d'aquesta obra, el [[13 de gener]] de [[1845]]. Està enterrat a l'[[Hospital de la Corona d'Aragó]], a Madrid.
[[Senador]] per Barcelona, va jurar el [[5 de setembre]] de [[1837]]. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la [[cúria romana]] en [[1839]]; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva ''Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira'', Madrid, 1843, el que li valgué la prohibició per part del [[Vaticà]] d'aquesta obra, el [[13 de gener]] de [[1845]]. Està enterrat a l'[[Hospital de la Corona d'Aragó]], a Madrid.

Revisió del 07:09, 25 abr 2011

Per a altres significats, vegeu «Fèlix Amat».

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Biografia

Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou, als dotze anys es va traslladar al Col·legi de San Ildefonso d'Alcalá de Henares amb el seu germà Joan, que allí era col·legial i capellà major. Va estudiar hebreu, grec i àrab, i després francès i italià. Va passar després a Tarragona, on es trobava el seu oncle Fèlix Amat de Palou i Pont, i allí va estudiar filosofia i teologia, que va completar a San Isidro de Madrid; es va doctorar a Cervera en 1794.

Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemàtiques, teologia i sagrades escriptures. Canonge de la Col·legiata de San Ildefonso el 5 de maig de 1806, en 1807 Carles IV i Ferran VII li encomanaren el projecte de traduir la Bíblia a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que en 1817 és nomenat canonge sagristà i vicari general de Barcelona. El 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on participà en la Biblioteca d'Escriptors Catalans, raó per la qual se'l considera entre els precursors de la Renaixença

Membre de la Junta de Barcelona en 1820 i de la de Censura de la mateixa ciutat, també en aquest mateix any, va col·laborar en el Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes (Barcelona, 1821). En 1823 va treure la primera edició de la seva Bíblia; però en 1824 es van posar en l'Índex inquisitorial les Observacions pacífiques del seu oncle Fèlix Amat de Palou, el que va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres en acudir al seu defensa. En 1831 es va retirar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Aquest suposat jansenisme no li va impedir ser nomenat bisbe d'Astorga (1833-1847), consagrat a Barcelona l'1 de maig de 1835, sent al mateix temps prelat domèstic.

La Bible Society de Londres li encarregà la traducció al català de la Bíblia, però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.[1]

Senador per Barcelona, va jurar el 5 de setembre de 1837. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la cúria romana en 1839; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira, Madrid, 1843, el que li valgué la prohibició per part del Vaticà d'aquesta obra, el 13 de gener de 1845. Està enterrat a l'Hospital de la Corona d'Aragó, a Madrid.

Obres

Bibliografía

  • Diccionario Biográfico del Trienio Liberal. Madrid: Ediciones El Museo Universal, 1992, p. 648.
  1. Pladevall, Antoni. Història de l'Església a Catalunya. Barcelona: Claret, 2007. ISBN 84-9846-002-5.