Historicisme: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
El terme '''historicisme''' s'empra per designar aquelles doctrines [[filosofia|filosòfiques]] que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric <ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/macrofilosofia.htm |
El terme '''historicisme''' s'empra per designar aquelles doctrines [[filosofia|filosòfiques]] que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric <ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/macrofilosofia.htm ''Coneixement cultural i històric''] de Gonçal Mayos (UB).</ref> i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa histórica, lingüística... L'historicisme fou també un moviment d'historiadors liderats per [[Ranke]] molt important en el segle XIX i amb importants influències en el XX. |
||
Segons l'[[encíclica]] [[Fides et ràtio]], per comprendre correctament una doctrina del passat, és necessari que aquesta sigui reposada en el seu context històric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat. |
Segons l'[[encíclica]] [[Fides et ràtio]], per comprendre correctament una doctrina del passat, és necessari que aquesta sigui reposada en el seu context històric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat. |
||
L'historicisme, com a idea que la història pugui permetre predir els esdeveniments futurs, fou criticada pel filòsof [[Karl Popper]] a Misèria de l'historicisme (Plon, 1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "''aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que |
L'historicisme, com a idea que la història pugui permetre predir els esdeveniments futurs, fou criticada pel filòsof [[Karl Popper]] a ''Misèria de l'historicisme'' (Plon, 1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "''aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que subjauen a l'evolució de la història''" |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 18:21, 26 abr 2011
El terme historicisme s'empra per designar aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric [1] i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa histórica, lingüística... L'historicisme fou també un moviment d'historiadors liderats per Ranke molt important en el segle XIX i amb importants influències en el XX.
Segons l'encíclica Fides et ràtio, per comprendre correctament una doctrina del passat, és necessari que aquesta sigui reposada en el seu context històric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.
L'historicisme, com a idea que la història pugui permetre predir els esdeveniments futurs, fou criticada pel filòsof Karl Popper a Misèria de l'historicisme (Plon, 1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que subjauen a l'evolució de la història"
Referències
- ↑ Coneixement cultural i històric de Gonçal Mayos (UB).
Bibliografia
- Karl R. Popper, La miseria del historicismo, Alianza, Madrid, 1981.