Pere Ribot i Sunyer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Pere Ribot i Sunyer.jpg|thumb|Bust de Pere Ribot a [[Breda]]]]
[[Fitxer:Pere Ribot i Sunyer.jpg|thumb|Bust de Pere Ribot a [[Breda]]]]
'''Pere Ribot i Sunyer''' ([[Vilassar de Mar]], [[Maresme]], [[1908]] - [[Girona]], [[1997]]) fou un [[poeta]] i religiós català.
'''Pere Ribot i Sunyer''' ([[Vilassar de Mar]], [[Maresme]], [[21 de febrer]] de [[1908]] - [[Girona]], [[Gironès]], [[24 d'agost]] de [[1997]]) fou un [[poeta]] i religiós català.


==Biografia==
==Biografia==
Línia 33: Línia 33:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{GEC|0055452}}
* [http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=2995 Fitxa de Pere Ribot]
* [http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=2995 Fitxa de Pere Ribot a "Qui és qui. Cercador de les Lletres Catalanes"]
* [http://www.endrets.cat/autor/210/ribot-i-sunyer-pere.html Ribot i Sunyer, Pere - Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans]


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 10:25, 27 abr 2011

Bust de Pere Ribot a Breda

Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 21 de febrer de 1908 - Girona, Gironès, 24 d'agost de 1997) fou un poeta i religiós català.

Biografia

Va néixer a Vilassar de Mar el 21 de febrer de 1908, el primer de cinc germans. Els primers estudis els feu a l'Escola del Comú de Nois del carrer Sant Joan de Vilassar de Mar. Als 13 anys ingressà d'intern al Seminari de Barcelona on cursà humanitats, filosofia i teologia. Complí el servei militar a Mataró.

El 1933 fou ordenat sacerdot i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Joan del seu poble natal. Tot seguit fou destinat de vicari a Sant Feliu de Cabrera de Mar i posteriorment anà a Capellades. La Guerra Civil l'agafà en aquesta darrera població. Els primers dies voltà per aquelles muntanyes vorejant el riu Anoia; després visqué amagat al seu Vilassar i, més tard, es pogué exiliar a França, a la ciutat de Valence. Poc després retornà a la zona franquista , primer a Sant Sebastià i després a Mallorca. Va ser destinat al front de l'Ebre. Acabada la guerra anà de vicari a Sant Adrià de Besòs.

L'any 1941 fou nomenat rector de Sant Martí de Riells del Montseny, que durant la postguerra fou un dels primers fogars del catalanisme. Influït per la Bíblia, Prudenci i Paul Claudel, el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a Avui, Catalunya Cristiana, i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària del volum molt il·lustrat El Montseny (1975) amb fotografies de Català Roca, col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal Litúrgia de les hores (1978) i en el llibre La Seu adorant (1983) amb xilografies d'Antoni Gelabert. Alguns dels seus poemes foren musicats per Joan Rebull i Lluís, Manuel Blancafort, Eduard Toldrà o Frederic Mompou.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a Vilassar de Mar.

Obres

  • La Font del Desmai (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1926)[1]
  • Laetare (1935)
  • Cento martiri (1937) En col·laboració amb J. Costa i Deu i Octavi Saltor.
  • L'ombra dels tres (1945)
  • Llengua de foc (1950) Primer premi de poesia Osa Menor.
  • El pont de l'àguila (1951)
  • Epifania (1952)
  • Si el gra no mor... (1959)
  • La pedra en la veu (1971) Premi Josep Carner.
  • Llevat d'amor(1975)
  • Cadolles de muntanya (1978)
  • El crit del desert (1981)
  • La Seu Adorant (1983)
  • Nadal al Montseny (1985)
  • El petit gran do (1987)
  • A mitja veu (1988)
  • Gresol Interior (1991)
  • Intimitat (1992)
  • La llum del corriol (1997)

Enllaços externs

Referències

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 25

Bibliografia

Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997.