Equalitzador: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24: Línia 24:


* Equalizador grafic:
* Equalizador grafic:
Un equalitzador gràfico és un dispositiu que procesa senyals d'audio. Ens permet dividir una senyal en diferents bandes de freqüència, podent alterar el guany de cada banda de forma independient.
Un equalitzador gràfic és un dispositiu que procesa senyals d'audio. Permet dividir una senyal en diferents bandes de freqüència, podent alterar el guany de cada banda de forma independient.


* Filtre notch
* Filtre notch:
És un filtre electrónic que no permet el pas de senyals, que les seves freqüències es trobin entre les freqüències de tall superior i inferior.


Els equalizadors poden ser disenyats amb filtres de pic, filtres passabanda, passa-alts o passa-baixos. Un circuit de rang dinàmic pot ser connectat amb un equalitzador únicament per modificar el timbre o be per incrementar o reduir la seva amplitud base per una banda de freqüències determinada.
Els equalizadors poden ser disenyats amb filtres de pic, filtres passabanda, passa-alts o passa-baixos. Un circuit de rang dinàmic pot ser connectat amb un equalitzador únicament per modificar el timbre o be per incrementar o reduir la seva amplitud base per una banda de freqüències determinada.

Revisió del 13:15, 30 abr 2011

Un equalitzador és un dispositiu que processa senyals d'àudio. Modifica el contingut en freqüències del senyal que processa; canvia doncs les amplituds dels seus coeficients de Fourier, el que es tradueix en diferents volums per a cada freqüència, i així es pot variar de forma independent la intensitat dels tons bàsics.

Certs models d'equalitzadors gràfics actuen sobre la fase de les senyals que processen, en lloc d'actuar sobre la amplitud.

D'un mode domèstic generalment s'utilitza per reforçar certes bandes de freqüències, ja sigui per compensar la resposta de l'equip d'àudio amplificador + parlants - altaveus per ajustar el resultar a gustos personals.

Hi han circuits analògics i circuits digitals , actius o passius, equalitzador paramètrics, gràfics i equalitzador paragràfics.

Els equalitzadors professionals solen tenir, al menys , 10 bandes. Les normes ISO estableixen que les bandes de freqüència han de ser, al menys , 31, 63, 125, 250, 500, 1000, 2000, 4000, 8000 y 16 000 Hertzs.

Aquestes bandes de freqüències bàsiques son controlades per un fader o un altre potenciòmetre o control alternatiu que pot atenuar o introduir guanys d'àudio fins a 12 db , o encara més. Per evitar distorsió per saturació "clipping", cada fader un díode o LED, que s'encén just abans de que es talli la senyal.

Els equalitzadors estan molt relacionats amb les mescladores .

Tipus d'equalitzadors

Hi ha tres tipus d'equalizadors segons el filtre de pic:

  • Equalizador parametric:

L' equalitzador parametric és un equalitzador que permet el control individual de tres paràmetres per cada banda: la freqüència central, el guany i l'ample de banda.

  • Equalizador grafic:

Un equalitzador gràfic és un dispositiu que procesa senyals d'audio. Permet dividir una senyal en diferents bandes de freqüència, podent alterar el guany de cada banda de forma independient.

  • Filtre notch:

És un filtre electrónic que no permet el pas de senyals, que les seves freqüències es trobin entre les freqüències de tall superior i inferior.

Els equalizadors poden ser disenyats amb filtres de pic, filtres passabanda, passa-alts o passa-baixos. Un circuit de rang dinàmic pot ser connectat amb un equalitzador únicament per modificar el timbre o be per incrementar o reduir la seva amplitud base per una banda de freqüències determinada.

Usos

Àudio i música: Un equalitzador pic puja o baixa un rang de freqüències al voltant d'un punt central en forma de campana.

Línies de telèfon: Permet corregir la reducció del nivell de les freqüències agudes en cables llargs, utilitzant xarxes Zobel. Aquest tipus de equalitzadors també es pot utilitzar per produir un circuit amb un ample de banda més ampla que la banda de telèfon estàndard de 300 Hz a 3,4 kHz.

Línies de televisió: Un enfocament similar al de l'àudio va ser pres amb la televisió amb dos complicacions més importants. La primera d'elles és que el senyal de televisió té un gran ample de banda que abasta moltes més octaves que un senyal d'àudio. Un equalitzador de televisió per tant, sol requerir més seccions del filtre que el d'un equalitzador d'àudio. La segona qüestió és que l'equiparació de fase és imprescindible per a la senyal de televisió analògica.

Telecomunicacions digitals: Els moderns sistemes de telefonia digital, tenen menys problemes en el rang de freqüència de la veu, ja que només la línia local per a l'abonat que ara està en format analògic, però circuits DSL que operen en el rang de MHz en els mateixos cables poden patir greus distorsions d'atenuació, que és objecte de l'automàtica equalització o l'abandó de les pitjors freqüències.