Mines de Gavà: diferència entre les revisions
Es desfà la revisió 7114844 de 79.152.127.206 (Discussió) |
|||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
== Parc Arqueològic == |
== Parc Arqueològic == |
||
El '''Parc Arqueològic Mines de Gavà''' ofereix un acurat programa de visites que inclou: diverses exposicions de restes trobades a les excavacions; projeccions audiovisuals que, emprant les més modernes tècniques de reproducció tridimensional, presenten com era la vida al neolític; demostracions pràctiques de les eines que empraven i una visita a una reproducció de les mines en la qual s'hi han inclòs tots els elements que apareixen a les mines reals. Per a habilitat el Parc, inaugurat el [[2007]], el govern va haver de fer una inversió d'aproximadament nou milions d'euros. |
El '''Parc Arqueològic Mines de Gavà''' ofereix un acurat programa de visites que inclou: diverses exposicions de restes trobades a les excavacions; projeccions audiovisuals que, emprant les més modernes tècniques de reproducció tridimensional, presenten com era la vida al neolític; demostracions pràctiques de les eines que empraven i una visita a una reproducció de les mines en la qual s'hi han inclòs tots els elements que apareixen a les mines reals. Per a habilitat el Parc, inaugurat el [[2007]], el govern va haver de fer una inversió d'aproximadament nou milions d'euros. |
||
l'arbitra nava a favor del barça |
|||
daniel baena rayo |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
* [[Llista de jaciments arqueològics de Catalunya]] |
* [[Llista de jaciments arqueològics de Catalunya]] |
||
Revisió del 10:33, 4 maig 2011
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | jaciment arqueològic  |
| Període | neolític ibers |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gestor/operador | Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà |
| Lloc web | /www.patrimonigava.com |
Localització geogràfica  | |
Les Mines de Gavà formen un dels patrimonis arqueològics més importants del neolític europeu i un dels principals jaciments prehistòrics catalans.[1] La seva importància radica en el fet que formen el conjunt de mines estructurades en galeries més antic de tota Europa. L'antiguitat del jaciment és de 6000 anys (4000 aC) i les restes arqueològiques testimonien una explotació permanent durant un miler d'anys, amb l'objectiu d'extreure un mineral verd denominat variscita, que els antics pobladors empraven per fer joies i atuells, i intercanviar-les amb altres pobles.
Dintre d'algunes de les galeries es van trobar eines que s'utilitzaven per fer joies i per excavar aquestes galeries. Els primers “miners” en quant s'exhauria la variscita abandonaven les cambres on era trobada i reutilitzaven aquestes per llençar les restes de menjar, materials etc. A més a més algunes d'aquestes galeries també es van utilitzar com a cambra funerària, encara que això va ser més endavant. Aquestes societats encara no coneixien el metall i, per tant, utilitzaven eines d'ós, fusta i pedra, dels quals també s'han trobat restes a algunes de les cambres.
Amb el descobriment de les mines s'ha deduït que les vivendes d'aquets homes i dones havia de ser a prop de les mines, tot i que no s'han trobat restes. 700 anys després aproximadament les mines es van abandonar i no va ser fins 2000 anys després amb l'arribada dels ibers que es van tornar a obrir i a utilitzar com a mines, en aquest cas no per a l'extracció de variscita sinó per la de ferro.
Les mines es van redescobrir el 1975, quan una excavadora s'ho va trobar fent unes obres. Des d'aquell moment s'han descobert més de 200 hectàrees de mines, però no es descarta que n'hi hagi molts més.[2]
Parc Arqueològic
El Parc Arqueològic Mines de Gavà ofereix un acurat programa de visites que inclou: diverses exposicions de restes trobades a les excavacions; projeccions audiovisuals que, emprant les més modernes tècniques de reproducció tridimensional, presenten com era la vida al neolític; demostracions pràctiques de les eines que empraven i una visita a una reproducció de les mines en la qual s'hi han inclòs tots els elements que apareixen a les mines reals. Per a habilitat el Parc, inaugurat el 2007, el govern va haver de fer una inversió d'aproximadament nou milions d'euros.
l'arbitra nava a favor del barça
daniel baena rayo
Vegeu també
Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 63. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Calpena, Enric «Dins de les entranyes de la prehistòria». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 63. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs
- Parc Arqueològic Mines de Gavà
- Les Mines Neolítiques de Gavà
- Reportatge sobre les mines de variscita de Gavà al programa Quèquicom del Canal 33
- [1]
Jaciments prehistòrics de Catalunya | ||
|---|---|---|
Abric del Filador (Margalef) • Abric Romaní (Capellades) • Balma de la Xemeneia (Amer) • Bòbila de Sugranyes (Reus) • Carretelà (Aitona) • Cau del Duc (Torroella de Montgrí) • Cova de la Font Major (L'Espluga de Francolí) • Cova de les Toixoneres (Moià) • Cova de Muricecs (Llimiana) • Coves de Rialb (Queralbs) • Cova de Can Sadurní • Coves de Serinyà • Roca dels Moros (el Cogul) • Espluga del Congost (Abella de la Conca) • Espluga petita del Congost (Abella de la Conca) • Estació Agut (Capellades) • Genó (Aitona) • Jaciment de Montlleó (Prats i Sansor) • Jaciments d'Incarcal (Crespià) • Jaciments de Pinell de Solsonès • La Draga (Banyoles) • L'Esquerda (Les Masies de Roda) • Mines de Gavà |  | |
