Pla de Bages: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
wikipedització. Creieu que seria bo canviar-ne el nom a "Vi al Bages" o Vi del Bages?
Línia 1: Línia 1:
Antigament el Bages era una de les comarques més importants del país en la producció vinícola i la gran qualitat dels seus ceps era reconeguda arreu.
Antigament el [[Bages]] era una de les comarques més importants del país en la producció [[vi|vinícola]] i la gran qualitat dels seus [[cep|ceps]] era reconeguda arreu.
A finals del segle XIX la fil•loxera va arribar a la comarca, la vinya va quedar reduïda fins a una cinquena part de la seva extensió original i tot el Bages va entrar en crisi.


A finals del [[segle XIX]] la [[fil•loxera]] va arribar a la comarca, la vinya va quedar reduïda fins a una cinquena part de la seva extensió original i tot el Bages va entrar en crisi.
A finals del segle XX l'extensió del conreu de la vinya al Bages ha augmentat considerablement, juntament amb la tradició, s'incorporen les més noves tècniques vitivinícoles i la qualitat dels vins torna a estar entre la de les principals zones vinícoles del país. Com a reconeixement a la qualitat dels seus vins, al 1995 se li atorga la denominació d'origen Pla de Bages.


A finals del [[segle XX]] l'extensió del conreu de la vinya al Bages ha augmentat considerablement, juntament amb la tradició, s'incorporen les més noves tècniques vitivinícoles i la qualitat dels vins torna a estar entre la de les principals zones vinícoles del país. Com a reconeixement a la qualitat dels seus vins, al 1995 se li atorga la denominació d'origen Pla de Bages.
La comarca del Bages climàticament queda inclòsa dins un clima mediterrani de muntanya mitjana, caracteritzat per una pluviositat escassa (a les zones planeres: 500-600 mm.) i una oscil·lació tèrmica anyal bastant acusada. La integral tèrmica eficaç d'aquesta zonz (escala II-III de Winckler) correspon a una zona òptima per a vins negres i molt bona per a blancs. La major part de les terres queden incloses en els sectors de sòls franc-argilosos, franc-sorrencs i franc-argilosorrencs.

La comarca del Bages climàticament queda inclòsa dins un [[clima mediterrani]] de muntanya mitjana, caracteritzat per una pluviositat escassa (a les zones planeres: 500-600 mm.) i una oscil·lació tèrmica anyal bastant acusada. La integral tèrmica eficaç d'aquesta zonz (escala II-III de Winckler) correspon a una zona òptima per a vins negres i molt bona per a blancs. La major part de les terres queden incloses en els sectors de sòls franc-argilosos, franc-sorrencs i franc-argilosorrencs.

La personalitat dels vins del Bages ve donada pel rigor del clima, la seva escassa pluviometria i els sòls ondulats. Tot això determina rendiments de raïm curts però d'una qualitat excepcional.


La personalitat dels vins del Bages ve donada pel rigor del clima, la seva escasa pluviometria i els sòls ondulats. Tot això determina rendiments de raïm curts però d'una qualitat excepcional.
La plantació de noves varietats de ceps reconegudes mundialment combinades amb les varietats tradicionals de la regió, que mantenen la seva presència i marquen la continuïtat i la tradició, donen com a resultat uns vins d'una singular personalitat
La plantació de noves varietats de ceps reconegudes mundialment combinades amb les varietats tradicionals de la regió, que mantenen la seva presència i marquen la continuïtat i la tradició, donen com a resultat uns vins d'una singular personalitat
Les varietats més cultivades són Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot i Sumoll pels vins negres, i Macabeu, Chardonnay i Picapoll pels blancs, sent aquesta última una varietat autòctona de la comarca que proporciona vins afruitats amb bon aroma, esplèndida textura i personalitat.
Les varietats més cultivades són Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot i Sumoll pels vins negres, i Macabeu, Chardonnay i Picapoll pels blancs, sent aquesta última una varietat autòctona de la comarca que proporciona vins afruitats amb bon aroma, esplèndida textura i personalitat.

En menor extensió també es cultiven Pinot Noir, Garnatxa, Malbec, Sauvignon i Syrah.
En menor extensió també es cultiven Pinot Noir, Garnatxa, Malbec, Sauvignon i Syrah.


==Enllaços externs==
Seu social del Consell Regulador (i font d'aquest texte)
[www.dopladebages.com Seu social del Consell Regulador]
Casa de la Culla
C/ de la Culla, s/n
08240 Manresa
Tel. i Fax: 93 874 82 36
www.dopladebages.com
info@dopladebages.com

Revisió del 19:58, 14 març 2005

Antigament el Bages era una de les comarques més importants del país en la producció vinícola i la gran qualitat dels seus ceps era reconeguda arreu.

A finals del segle XIX la fil•loxera va arribar a la comarca, la vinya va quedar reduïda fins a una cinquena part de la seva extensió original i tot el Bages va entrar en crisi.

A finals del segle XX l'extensió del conreu de la vinya al Bages ha augmentat considerablement, juntament amb la tradició, s'incorporen les més noves tècniques vitivinícoles i la qualitat dels vins torna a estar entre la de les principals zones vinícoles del país. Com a reconeixement a la qualitat dels seus vins, al 1995 se li atorga la denominació d'origen Pla de Bages.

La comarca del Bages climàticament queda inclòsa dins un clima mediterrani de muntanya mitjana, caracteritzat per una pluviositat escassa (a les zones planeres: 500-600 mm.) i una oscil·lació tèrmica anyal bastant acusada. La integral tèrmica eficaç d'aquesta zonz (escala II-III de Winckler) correspon a una zona òptima per a vins negres i molt bona per a blancs. La major part de les terres queden incloses en els sectors de sòls franc-argilosos, franc-sorrencs i franc-argilosorrencs.

La personalitat dels vins del Bages ve donada pel rigor del clima, la seva escassa pluviometria i els sòls ondulats. Tot això determina rendiments de raïm curts però d'una qualitat excepcional.

La plantació de noves varietats de ceps reconegudes mundialment combinades amb les varietats tradicionals de la regió, que mantenen la seva presència i marquen la continuïtat i la tradició, donen com a resultat uns vins d'una singular personalitat Les varietats més cultivades són Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot i Sumoll pels vins negres, i Macabeu, Chardonnay i Picapoll pels blancs, sent aquesta última una varietat autòctona de la comarca que proporciona vins afruitats amb bon aroma, esplèndida textura i personalitat.

En menor extensió també es cultiven Pinot Noir, Garnatxa, Malbec, Sauvignon i Syrah.

Enllaços externs

[www.dopladebages.com Seu social del Consell Regulador]