Front de Perigús: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{Sant |
||
|nom=sant Front |
|nom=sant Front <br>Frontó de Perigús |
||
|nom secular=Fronto |
|nom secular=Fronto |
||
|imatge=Saint-Pierre-de-Chignac église vitrail st Front.JPG |
|imatge=Saint-Pierre-de-Chignac église vitrail st Front.JPG |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
|fets destacables=Sant llegendari, primer bisbe de [[Perigús]] |
|fets destacables=Sant llegendari, primer bisbe de [[Perigús]] |
||
|títols=bisbe |
|títols=bisbe |
||
|data de naixement=[[Segle I]] |
|data de naixement= [[Segle I]] |
||
|data de mort= |
|data de mort=c. [[100]] |
||
|lloc de naixement=[[Lencais]] (Dordonya, Aquitània) |
|lloc de naixement= [[Lencais]] (Dordonya, Aquitània) |
||
|lloc de mort=[[Perigús]] (Dordonya, Aquitània) |
|lloc de mort= [[Perigús]] (Dordonya, Aquitània) |
||
|enterrat a=Sent Front de Perigús (restes desaparegudes en 1575) |
|enterrat a=Sent Front de Perigús (restes desaparegudes en 1575) |
||
|festivitat=[[25 d'octubre]] |
|festivitat= [[25 d'octubre]] |
||
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]], [[Església Ortodoxa]] |
|venerat en= [[Església Catòlica Romana]], [[Església Ortodoxa]] |
||
|iconografia=Robes de bisbe, amb un drac als peus |
|iconografia=Robes de bisbe, amb un drac als peus |
||
|lloc de pelegrinatge= |
|||
|data de beatificació= |
|||
|lloc de beatificació= |
|||
|beatificat per= |
|||
|data de canonització=Antiga |
|data de canonització=Antiga |
||
⚫ | |||
|lloc de canonització= |
|||
}} |
|||
|canonitzat per= |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
==Llegenda== |
==Llegenda== |
||
'''Frontus''' es troba esmentat per primer cop a una vida de Sant Gaugeric de Cambrai, que diu que aquest havia pregat a Perigús davant la tomba de Front. De la vida del sant no se'n sap res i totes les dades són tardanes i producte de tradicions pietoses, sense que es pugui provar que realment existís. Les vides llegendàries, a partir del segle IX, i la majoria dels segles XI-XII, barregen dades procedents de les llegendes d'altres sants, com [[Frontó de Nítria]] o [[Marta de Betània]]. |
'''Frontus''' es troba esmentat per primer cop a una vida de Sant Gaugeric de Cambrai, que diu que aquest havia pregat a Perigús davant la tomba de Front. De la vida del sant no se'n sap res i totes les dades són tardanes i producte de tradicions pietoses, sense que es pugui provar que realment existís. Les vides llegendàries, a partir del segle IX, i la majoria dels segles XI-XII, barregen dades procedents de les llegendes d'altres sants, com [[Frontó de Nítria]] o [[Marta de Betània]]. |
||
Línia 35: | Línia 29: | ||
Se li atribueix un miracle de bilocació que li permeté assistir als funerals de [[Marta de Betània]], com també la destrucció d'una estàtua del déu Mart a Perigús. Prop de Lalinde, a la Dordonya, va acabar amb un drac que aterroritzava els camperols, destruïnt collites i matant els homes: el bisbe li féu el senyal de la creu i el drac es precipità per un penya-segat, morint. |
Se li atribueix un miracle de bilocació que li permeté assistir als funerals de [[Marta de Betània]], com també la destrucció d'una estàtua del déu Mart a Perigús. Prop de Lalinde, a la Dordonya, va acabar amb un drac que aterroritzava els camperols, destruïnt collites i matant els homes: el bisbe li féu el senyal de la creu i el drac es precipità per un penya-segat, morint. |
||
Una tradició més moderna, fa Front natural de [[Palestina]], jueu de la tribu de Judà. Fou convertit directament per [[Crist]] i batejat per Sant Pere; fou, per tant, un dels [[Setanta deixebles]]. Hi hauria assistit al [[Sant Sopar]], la [[Passió]] i altres fets de la vida de Crist. Amb Pere va anar a Roma, i serà des d'aquí que va al Perigord a predicar. |
Una tradició més moderna, fa Front natural de [[Palestina]], jueu de la tribu de Judà. Fou convertit directament per [[Crist]] i batejat per Sant Pere; fou, per tant, un dels [[Setanta deixebles]]. Hi hauria assistit al [[Sant Sopar]], la [[Passió de Jesús |Passió]] i altres fets de la vida de Crist. Amb Pere va anar a Roma, i serà des d'aquí que va al Perigord a predicar. |
||
<gallery perrow=5> |
<gallery perrow=5> |
||
Fitxer:Périgueux église St Étienne retable panneau.JPG|El sant davant Perigús, talla del s. XVII (Perigús, S. Étienne) |
Fitxer:Périgueux église St Étienne retable panneau.JPG|El sant davant Perigús, talla del s. XVII (Perigús, S. Étienne) |
||
Línia 44: | Línia 38: | ||
==Veneració== |
==Veneració== |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
==Notes== |
==Notes== |
||
<references/> |
<references/> |
||
{{ORDENA:Front De Perigus}} |
{{ORDENA:Front De Perigus}} |
||
[[Categoria:Bisbes de les ciutats de la Gàl·lia]] |
[[Categoria:Bisbes de les ciutats de la Gàl·lia]] |
||
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]] |
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]] |
||
Línia 57: | Línia 50: | ||
[[Categoria:Sants de la Dordonya]] |
[[Categoria:Sants de la Dordonya]] |
||
[[Categoria:Sants llegendaris]] |
[[Categoria:Sants llegendaris]] |
||
[[Categoria:Sants morts al segle I]] |
|||
[[de:Fronto von Périgueux]] |
[[de:Fronto von Périgueux]] |
Revisió del 18:15, 14 maig 2011
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle I Lencais |
Mort | c. 100 Perigús |
Bisbe | |
Activitat | |
Ocupació | prelat |
Enaltiment | |
Festivitat | 25 d'octubre |
Iconografia | Robes de bisbe, amb un drac als peus |
Patró de | Perigús |
Front o Frontó de Perigús (Lencais, Gàl·lia, segle I - Perigús, c. 100) fou un personatge llegendari, suposat primer bisbe de Perigús. És considerat sant a l'Església Catòlica.
Llegenda
Frontus es troba esmentat per primer cop a una vida de Sant Gaugeric de Cambrai, que diu que aquest havia pregat a Perigús davant la tomba de Front. De la vida del sant no se'n sap res i totes les dades són tardanes i producte de tradicions pietoses, sense que es pugui provar que realment existís. Les vides llegendàries, a partir del segle IX, i la majoria dels segles XI-XII, barregen dades procedents de les llegendes d'altres sants, com Frontó de Nítria o Marta de Betània.
Segons la llegenda, Front havia nascut a Linicassius (Lencais) en una família cristiana, al segle IV o al I.[1] Va renunciar al món i es va fer eremita. El prefecte de la regió, Isquirinus, no volia matar-lo per la noblesa de la seva nissaga i li ordenà que es deixés créixer els cabells, que s'havia rasurat en fer-se clergue. Front no volgué, ja que era un senyal de la seva vocació, i va marxar a Egipte.[2]
A Egipte, va retirar-se a l'eremitori d'Apol·loni, que estava custodiat per dos grans serpents. Després d'un temps, marxà a Roma; Sant Pere apòstol el va ordenar bisbe i el va enviar a la Gàl·lia a predicar, amb el prevere Jordi. Quan Jordi va morir de camí, al tercer dia de viatge, Front tornà a Roma i Sant Pere li donà la seva gaiata: amb ella, Front va resuscitar el prevere: molta gent d'aquell lloc es va convertir en veure-ho, i Front en seleccionà seixanta nou perquè fossin predicadors amb ell al Perigord. Al Perigord aconseguiran moltes conversions i s'hi creà una comunitat cristiana.
Se li atribueix un miracle de bilocació que li permeté assistir als funerals de Marta de Betània, com també la destrucció d'una estàtua del déu Mart a Perigús. Prop de Lalinde, a la Dordonya, va acabar amb un drac que aterroritzava els camperols, destruïnt collites i matant els homes: el bisbe li féu el senyal de la creu i el drac es precipità per un penya-segat, morint.
Una tradició més moderna, fa Front natural de Palestina, jueu de la tribu de Judà. Fou convertit directament per Crist i batejat per Sant Pere; fou, per tant, un dels Setanta deixebles. Hi hauria assistit al Sant Sopar, la Passió i altres fets de la vida de Crist. Amb Pere va anar a Roma, i serà des d'aquí que va al Perigord a predicar.
-
El sant davant Perigús, talla del s. XVII (Perigús, S. Étienne)
-
Vitrall de l'església de Cornilhe (Dordonya)
-
Catedral de Sent Front de Perigús abans de la restauració
-
Interior de Sent Front
Veneració
En començar el segle IX, és esmentat al Martirologi de Lió com a Front. Les seves suposades relíquies foren autentificades en 1261 i 1463 a la catedral de Sent Front de Perigús, on eren, però foren destruïdes en 1575 pels hugonots.