Bosc de ribera

Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units

Bosc de ribera al Collserola, la Rierada

LA POLLA ANCREES TONTA I ANCRE

IGUAL QUE EL POL TORRES SANCHEZ

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica).

A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és d'estranyar que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans:

• Àlber (Populus alba)
• Freixes (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
• Gatell (Salix cinerea)
• Om (Ulmus minor)
• Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
• Salze blanc (Salix alba)
• Sarga (Salix eleagnos)
• Tamarius (Tamarix sp.)
• Vern (Alnus glutinosa)