Taqlid: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: uk:Таклід |
m Robot afegeix: ta:தக்லீத் |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
[[it:Taqlid]] |
[[it:Taqlid]] |
||
[[ru:Таклид]] |
[[ru:Таклид]] |
||
[[ta:தக்லீத்]] |
|||
[[uk:Таклід]] |
[[uk:Таклід]] |
||
[[ur:تقلید]] |
[[ur:تقلید]] |
Revisió del 03:51, 24 maig 2011
El taqlid (en àrab: تَقْليد taqlīd, "imitació", "tradició") és, en la terminologia legal islàmica, la pràctica de seguir les decisions d'una autoritat religiosa sense necessàriament verificar-ne la raó o la base alcorànica. En la teologia islàmica, i segons l'islam ortodox, és acceptable imitar una autoritat religiosa clarament destacada (com ara un ulema) pel que fa a detalls de les lleis religioses (xaria), així com a qüestions d'afers de veneració i personals; en canvi no és acceptable el fet de seguir o imitar les opinions d'erudits pel que fa a temes fonamentals de creença, com sobre l'existència de Déu.
Els xiïtes, en canvi, creuen que després de la gran ocultació (al-Ghaybatu al-Kubra) de l'any 941, els seus practicants "estan obligats a observar el taqlid en els seus afers religiosos."
Sovint, aquesta noció s'utilitza per a referir-se a l'adherència a una de les quatre escoles clàssiques (màdhhab) de jurisprudència (fiqh).