Òlbia Pòntica: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
La ciutat era a la vora dreta del Hipanis (''Hypanis'', modern Bug) i les seves ruïnes son a Stomogil, prop de llginskoje, i a uns 20 km de Nikolaiev. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels [[cal·lipides]] (''callipidae'') i [[alazons]] (''alazones''). |
La ciutat era a la vora dreta del Hipanis (''Hypanis'', modern Bug) i les seves ruïnes son a Stomogil, prop de llginskoje, i a uns 20 km de Nikolaiev. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels [[cal·lipides]] (''callipidae'') i [[alazons]] (''alazones''). |
||
Fou fundada pels milesis el |
Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per [[Heròdot]]. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/[[201 aC]] esmenta als [[gàlates]] i ''sciris'' com els pitjors enemics de la ciutat. |
||
Vers el [[50 aC]] fou destruïda pels getes però fou reconstruïda. Antoni Pius va ajudar a la ciutat contra els [[tauroscites]]. Fou altra cop destruïda a la invasió dels gots del [[250]] i ja no es va refer. |
Vers el [[50 aC]] fou destruïda pels getes però fou reconstruïda. Antoni Pius va ajudar a la ciutat contra els [[tauroscites]]. Fou altra cop destruïda a la invasió dels gots del [[250]] i ja no es va refer. |
||
Revisió del 18:39, 9 des 2006
Òlbia (llatí Olbia) fou una ciutat grega d' Escítia, que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada Boristenes del nom del principal riu d' Escítia i del poble dels boristenites (borysthenitae).
La ciutat era a la vora dreta del Hipanis (Hypanis, modern Bug) i les seves ruïnes son a Stomogil, prop de llginskoje, i a uns 20 km de Nikolaiev. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).
Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per Heròdot. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta als gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat.
Vers el 50 aC fou destruïda pels getes però fou reconstruïda. Antoni Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altra cop destruïda a la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.
Hi van néixer Poseidonios un historiador i sofista, i Sphaeros un estoic deixeble de Zeno de Cítion.