Ratolí de bosc: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ga:Luch fhéir
m r2.7.1) (Robot afegeix: nn:Småskogmus
Línia 102: Línia 102:
[[lt:Miškinė pelė]]
[[lt:Miškinė pelė]]
[[nl:Bosmuis]]
[[nl:Bosmuis]]
[[nn:Småskogmus]]
[[no:Småskogmus]]
[[no:Småskogmus]]
[[pl:Mysz zaroślowa]]
[[pl:Mysz zaroślowa]]

Revisió del 22:49, 31 maig 2011

Infotaula d'ésser viuRatolí de bosc
Apodemus sylvaticus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima6,3 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN1904 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
TribuApodemini
GènereApodemus
EspècieApodemus sylvaticus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimMus sylvaticus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El ratolí de bosc o ratolí de rostoll o rat campestre a Catalunya del Nord (Apodemus sylvaticus) és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del poc grau d'especialització tròfica), es troba a la majoria dels biòtops presents a Catalunya.

Morfologia

Comptant el cap i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària.

El pes pot oscil·lar entre 14 i 28 g.

La cua és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos.

Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge.

Ulls grossos, negres i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica.

Coloració força variable. Ventralment clar, d'un blanc trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal.

Les femelles solen ésser sensiblement més voluminoses que els mascles.

Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del ratolí lleonat (Apodemus flavicolis), amb collar. Relativament semblant al ratolí casolà (Mus musculus), se'n diferencia per la longitud i coloració de la cua, la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de Mus spretus presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre micromamífer.

Alimentació

El seu règim és omnívor, bé que consumeix moltes llavors i fruits boscans.

Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les xarxes tròfiques. És un micromamífer molt depredat tant per carnívors com per rapinyaires, especialment els estrigiformes o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics rosegadors.

Hàbitat

És un dels mamífers de més ampla valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el biòtop, depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics.

Ratolí de rostoll menjant una cirera.

Costums

Sociable i gregari, és actiu principalment a la nit.

Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern.

S'ajuda molt de les mans per a menjar.

Reproducció

Niu esfèric bastit amb herbes seques.

De dues, com a màxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna.

El període de gestació és de vint-i-cinc dies.

Referències

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 241.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratolí de rostoll